Centre Excursionista Maspujols

Inici

2011-06-26T14:09:00.000+02:00

Sortida camping al Pirineu 1-2-3 juliol

2011-05-26T11:16:00.000+02:00

Com cada any el Centre Excursionista Maspujols organitza una sortida al Pirineu.
Aquest any anirem al Parc Nacional d’Aigües Tortes i estarem acampats al Càmping Boneta de Barruera.
Dates:
1, 2 i 3 de juliol de 2011
Divendres:
- Sortida de Maspujols cap a Barruera.
- Plantada de tendes i sopar.
- Soparem plegats al càmping. El sopar l’ha de portar cascú.
Dissabte:
- Esmorzar a càrrec del centre.
- Sortida en taxi cap al Parc Nacional d’Aigües Tortes. Cal preveure 9€ adult i 6€ els petits.
- Fàcil: Excursió cap a l’estany Llong. L’excursió es de dificultat baixa sense pujades pronunciades i amb bon camí.
- Mitjana / Difícil: Excursió fins al Portarró d’espot i en funció del ànims ascensió al pic del Portarró. Tot i que aquesta sortida és pendent de determinar i subjecte a possibles variacions.
- Sopar de menú a l’Hotel Farré d’avall a càrrec del centre.
- Després de sopar anirem a veure la baixada de falles de Barruera.
Diumenge:
- Esmorzar a càrrec del centre.
- Excursió matinal i de dificultat baixa per la zona de cavallers.
- Dinar popular al càmping a càrrec del Centre.
- Retorn a Maspujols.
Preu de la sortida:
- 27 € Socis del Centre excursionista Maspujols
- 30 € No socis.
Qui vulgui dormir en Bungalow, pot contactar directament amb el càmping (973 69 40 86). Cal fer referència al Centre Excursionista ja que hem realitzat una prereserva del Bungalows. (10€ de descompte sobre el preu de la sortida).
Per més informació i apuntar-se a la sortida, contacteu amb el Pere, Jordi o per correu electrònic a cemaspujols@tinet.cat
Data límit per apuntar-se 20 de juny de 2011.

PATROCINA:
Bar Mingo - Tapes variades
Cal Miravall - Carns, queviures, i tabac
Salvat - Serrallería i canals d'alumini sense soldadures
Llauradó - Maquinària agrícola i de jardineria
Cafetería Pastisseria Maspujols
J. Barenys - Fruites, verdures i calçots
Rolma - Manipulats i soldadura del filferro
Goma II - Botiga de Muntanya i reparació peus de gat
Societat cooperativa i Caixa agraria Maspujols
Picapedrer.com - Treballs en pedra
Vivac - Botiga de muntanya
Gargola - Estructures per l'escalada
Termes Montbrió - Resort, spa & park
Viladomat - Botiga de muntanya
Nímia - Comunicació

BOCS - compe de bloc, 18 juny

2011-05-24T11:10:00.002+02:00

+info
Per tal de donar a coneixer el rocodrom de ca la sofia,i donar l'oportunitat d'enfilar-se per les seves parets a tothom que ho desitgi ,la gent del CEM em preparat aquesta activitat per el proper 18 de Juny, 2º aniversari de l'espai juvenil de ca la sofia
Participant a la marato de blocs ,tindreu l'oportunitat d'escalar uns itineraris que l'organització ha disenyat, tenint en compte el nivell que pogueu tindre qualsevol de vosaltres i a la vegada accedir a importants premis i regals
La Marató serà el proper 18 de juny de 2011, a ca la sofia ,al carrer sant Roc

INSCRIPCIONS
.A cemaspujols@tinet.cat o al 977817328 del Marc Miravall
*Màxim 40 places disponibles
* De forma presencial: el mateix dia dissabte 18 de juny de a 9h del matí, a ca la sofia.Si queden places lliures
L'inscripció és gratuita

INFORMACIÓ
*Hi haurà 4 modalitats:
A: categoría promoció, oberta a tothom i de carácter popular. Grau màxim 6a.
B: categoría absoluta, amb blocs de màxima dificultat.
C: categoría femenina.
D:categoria infantil
La competició és oberta a tothom i te caràcter popular. .
* La competició es realitzarà,al rocodrom de Ca La sofia, a les 10 del matí. Les inscripcions es realitzaran a 9 del matí el mateix dia de la competició. Els dorsals es lliuraran a partir de les 9 del matí a la reunió informativa del reglament i de l’ordre dels competidors.
* La competició constarà de 2 parts. El matí es realitzaran les proves classificatòries de les que en sortiran els finalistes. A la tarda es realitzaran les finals de cada una de les categoríes. Tot i que dependrà del nombre de participants de cada categoría es preveu que per les classificatòries finalitzin cap a les 12:30h. A les 16h començaran les finals que acabaran cap a les 18:30h amb l’entrega de premis i repartiment de regals,cortesía dels patrocinadors,per tots els participants.
* Cada participant haurà de superar 3 blocs de diferent dificultat amb 3 intents per bloc i temps ilímitat. Entre intent i intent podrà descansar mentres els companys fan el seu intent.
* A les finals pasaran els 3 primers de cada categoria ,que tindran de superar 3 blocs nous
*L'organització donarà un petit esmorçar als participants
* Cada participant tindrà una fitxa on s’anotarà la puntació obtinguda en cada bloc segons l’hagi encadenat amb èxit, la presa on hagi arribat i el nombre d’intents realitzats. El criteri de puntació s’explicarà detalladament el dia de la competició.
* Els participants dispondran d' avituallament líquid i sòlid .
* Cada participant és responsable de la seva seguretat. L'organització no es farà responsable dels danys que pugin patir els participants i vetllarà perquè la prova es realitzi amb normalitat.

COL·LABORA:
Ajuntament Maspujols
Ca La Sofia centre juvenil de Maspujols

PATROCINA:
Bar Mingo - Tapes variades
Cal Miravall - Carns, queviures, i tabac
Salvat - Serrallería i canals d'alumini sense soldadures
Llauradó - Maquinària agrícola i de jardineria
Cafetería Pastisseria Maspujols
J. Barenys - Fruites, verdures i calçots
Rolma - Manipulats i soldadura del filferro
Goma II - Botiga de Muntanya i reparació peus de gat
Societat cooperativa i Caixa agraria Maspujols
Picapedrer.com - Treballs en pedra
Vivac - Botiga de muntanya
Gargola - Estructures per l'escalada
Termes Montbrió - Resort, spa & park
Viladomat - Botiga de muntanya
Nímia - Comunicació

Sortida a la Reserva Natural de Sebes: FLIX (Ribera d’Ebre)

2011-05-05T13:29:00.004+02:00

Diumenge dia 10 d’abril 2011,

La zona humida a la vora de lo riu Ebre és on viuen i/o hi passen diferents tipus d’aus, amfibis i rèptils. Vam començar a caminar des de la població veïna de Ribarroja d’Ebre a uns vuit quilòmetres del destí. El traçat a vora el riu, tot i no tractar-se ben bé de camí de sirga, és pràcticament pla i apte per a canalla, resultant ideal per fer en família tant caminant com en BTT (això sí, a l’estiu preneu repel·lent d’insectes per la mosca negra).

Malgrat que ens vam trobar amb un bon tros de camí asfaltat, la resta ens va permetre contemplar els canyars i endinsar-nos-en fent servir unes passarel·les de fusta que duien als observatoris d’aus. Al mas de les cigonyes vam poder ser objecte d’investigació per part d’aquestes grans aus, que, tenint cura de les cries que feia poc havien sortit dels ous i encara no volaven, ens vigilaven amb atenció. També hi vam poder veure els cavalls de la Camarga introduïts a la reserva per contribuir amb la seva pastura a la recuperació i la conservació d’herbassars inundables, els quals prenien de bon grat els manats d’herba fresca que els oferia la nostra canalla.

Més endavant ens aturàrem per fer un veure i descansar una mica al Mas de Pitoia, el Centre d’Interpretació del Camí de Sirga, nova seu de l’Àrea d’Educació Ambiental de Sebes.

I finalment vam parar a dinar, descansar, jugar, i continuar observant aus al Mas del Director (antic mas del director de la fàbrica de Flix quan aquesta era de propietat alemanya) convertit en museu temàtic.

En conclusió es podria dir que ha estat una caminada sense dificultat, tranquil·la i sense desnivell, on el principal al·licient ha estat el poder gaudir dels paratges i de la fauna de la reserva juntament amb els més petits del nostre centre excursionista.

Marxa de resistència que vaig fer el prop-passat 10 d'abril.RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS 2011

2011-05-04T22:06:00.000+02:00

Ja tenim la segona Marxa de Resistència feta, aquest cop la 9ª Caminada Riudoms-La Mola-Riudoms, amb una distancia de 53,3 kilometres, i un desnivell acumulat de 2550 metres.

El recorregut va esser.-
RIUDOMS (Plaça de l’Església), Montbrió del Camp, Riudecanyes, Duesaigües, Castell d’Escornalbou, Respirador del Túnel, L’Argentera, Portell del Peiró, Parc Eòlic de la Serra de L’Argentera, Coll Roig, la MOLA DE COLLDEJOU, Coll del Guix, Colldejou, Barranc de l’Areny, Ermita de Mare de Déu de la Roca, Mont-Roig del Camp, L’Arbocet, Montbrió del Camp i RIUDOMS (Plaça de l’Església).

Vàrem sortir a les 6'30 del mati, amb un temps esplèndid per caminar, tot i que la organització i els controls son molts bons, portàvem aigua de sobres per si de cas el Sol feia estralls.
Vàrem tenir temps de fer moltes fotografies, vàrem entrar a la cova de la Mola, i gaudir de tots els pobles pels quals vàrem passar.

Aquest any vàrem estar 20 minuts més que el 2010, un temps de 12 hores i 11 minuts.

Salut i marxes
Josep Lluis Cros

XIV Copa Catalana de Caminades de Resistència i Alta Resistència

2011-05-04T21:44:00.000+02:00

Com ja sabeu, una de les aficions que tinc des de fa anys, son les caminades de resistència.
Aquest any 2011, s'han separat i s'anomenen - XIV Copa Catalana de Caminades de Resistència i Alta Resistència.

Tal com las vagi anant fent us passaré el recull, de moment aquí teniu la primera, que va ser d'alta resistència.- 8ª MARXA LA SELVA-MUNTANYES DE PRADES.

Organitzada a la perfecció com cada any, per el centre excursionista Aritjol de la Selva del Camp.
Van ser 67'5 quilometres i amb un desnivell acumulat de 4900 metres.
Un dia esplèndid, acompanyat per els meus amics de cada any, i amb noves incorporacions dins al nostra grup.

El riu Glorieta amb un gran cabdal d'aigua, vàrem tenir Sol, estones de nubols, i aquest any, com que de bon matí vam trobar boira i per la vesprada altra cop, vàrem tarda una estona més, fen un temps total de 16 hores i 22 minuts caminant.

El recorregut va ésser el següent.-
La Selva del Camp, Bonretorn, L'Albiol, Mont-ral, Farena, Refugi de els Cogullons, Tossal de la Baltassana, Prades, Capafonts, El Pont del Goi, Els Motllats, El Coll (La Mussara), L'Albiol, i arribada a La Selva del Camp.
Salut i Marxes.

Estrets de la Riera del Carme

2011-05-04T21:34:00.001+02:00

Dissabte 16 d’abril vam anar a fer la riera dels estrets del Carme, prop d’Igualada. El grup estava format pel el Nico, l’Eloi, la Teresa i jo, el josep Lluis Cros , i amb les noves incorporacions de l’Ariadna i l’Àngels.

Cap a les 10 arribem al poblet de Santa Càndia. A la sortida del poble deixem els cotxes. Agafem els trastos i fem l’aproximació de mitja hora.

Quan arribem veiem un grup que acaba d’entrar. Ens equipem i comencem a baixar. L’aigua que es força fresca i el dia que està mig ennuvolat, fa que passem una mica de fred. El barranc comença amb un petit tobogan seguit de dos salt de 4 metres. A partir d’aquí hi ha alguns saltets fins arribar al ràpel de 11 metres. A partir d’aquí entrem a la zona de grans salts, evitables, però que son el plat fort. Primer una olla amb salts de 9 i 11 metres, i més endavant una bassa amb salts de 6 i 9 metres. El Nico i jo, el Josep Lluís vàrem fer el sal de 11 metres.

Ja només queda el retorn de 5 minuts fins als cotxes on dinarem mentre ens assequem. En definitiva un barranc fàcil, per difrutar i que ens va servir per inaugurar la temporada dels barrancs amb aigua. La següent cita serà Gorgs 2011. Això ja son “palabras mayores”

(See attached file: tots apunt.JPG)(See attached file: asegurant.JPG) - missing

Salut i Barrancs

Esqui de muntanya: Ruta de la Meige

2011-04-11T16:22:00.000+02:00

Els nostres companys Alba i Albaro, ens han passat unes fotos de la seva ruta pel Parc Nacionals dels Ecrins:

Brutal, salvatge, impressionant...
5 dies d'esquí de muntanya, de refu en refu, pel P.N. Ecrins

1r dia: Pont d'Arsine-refu Alp Villar d'Arene
2n dia: Alp Villar d'Arene- refu Adele Planchard
3r dia: Adele Planchard-refu Promontoire
4t dia: Promontoire-refu Aigle
5e dia: Aigle-Pont d'Arsine

Aqui teniu algunes fotos de la ruta

Sortida pels Motllats

2011-04-11T15:49:00.000+02:00

Diumenge 27 de març, excursió prevista per la Serra de Pandols amb bones vistes. El mal temps fa decidir a ultima hora que el millor es ajornar la sortida i finalment ens decidim a fer un recorregut per les nostres muntanyes de Prades.

Pugem cap a la mussara i deixem els cotxes a l'inici de la pista que porta cap als motllats, un tomb rodó, passant pel pont de Goi i la part superior de la cova de les Gralles ens fan gaudir d'aquest paissatge força conegut que a vegades resta oblidat.

26-03-2011 Tuc de la Fontana de Senet

2011-03-29T18:42:00.010+02:00

El dissabte passat el Pere i el Jordi fèiem una escapada a la vall de Molières, amb la intenció de pujar pel corredor Angostura al Tuc de la Fontana de Vielha, però tal i com toca: l'home proposa i la muntanya disposa...
així que ens vam quedar amb les ganes, donada l'orientació de la paret on anàvem (totalment nord) i les últimes nevades de la setmana passada que no s'havien transformat, vam haver de canviar d'objectiu.
Finalment vam decidir pujar al Tuc de la Fontana de Senet (2632m.), per la seva cresta nord, una curta però divertida cresta amb un petit corredor inclòs que ens van endolcir una mica la renúncia al corredor, això sí, amb una neu molt pols que ens feia enfonsar fins a més amunt dels bessons a cada passa.
La pujada es va fer dura, sortint de la boca sud del Túnel de Vielha (1622m.) vam estar gairebé 6 hores per arribar al cim, però com sempre després d'haver gaudit de les vistes i fer futurs projectes... contents, satisfets i avall, aquesta vegada sí, aprofitant qualsevol pendent pronunciada per fer uns "culen-bajen" molt divertits que ens van permetre baixar en dues hores... amb el que va costar pujar!!!!!!

Canal de pujada de la pleta de Molières

Al mig, hi podeu veure el corredor Angostura per on volíem pujar

Vista frontal de la cresta per on vam pujar, amb el corredor al segon ressalt

Vista cap avall des de mitja cresta

Cim!!!! Tuc de la Fontana de Senet, amb els Tuc de la Tallada al darrera

Salut i muntanya!

Cims de la Vall d'Aran

2011-03-28T09:10:00.001+02:00

Setmana de sol, calor (excessiva) i neu pasteta (el que toca a aquestes alçades, no?).
Tuc de Parrós, Tuc d'Armerós, Cap de Beret i Cap de Marimanha.
El més aïllat i salvatge, el d'Armerós, des de Bagergue, amb una bonica i fàcil aresta verge de traces. I una bona remullada als peus per arribar al cotxe!
Això sí, una horeta de caminar amb els esquís a l'esquena, perquè a 1500m no es troba neu...
El de Marimanha, molt recomanable,des del parquing de l'orri, amb possibilitat de fer l'excursió més llarga, fent la volta des del parquing de Beret.

Que la traça us acompanyi!!

Cresta del Pinell

2011-03-22T23:00:00.000+01:00

El dissabte aprofitant la finestra de megabontemps, el 6Q i el Pere, ens posem la samarreta de màniga curta i baixem cap als ports.

Després d'oblidar el plano dels ports a la fragoneta, ens orientem i trobem el collet que marca l'inici de la cresta.
La pujada fins aquí ha estat esgotadora, ens quedaran ganes de ficar-nos en fregats aeris i envolicar-nos amb cordes després d'això?

Ho provem i de seguida veiem que la cresta i el pica pica ens fa recuperar forces. De seguida la cresta es torna molt aèria, passem pel pont natural que veiem des de baix...amb compte...
Arribem a un pati. Per baixar muntem un rappel en una sabina on trobem unes vagues abandonades, optem per passar la corda al voltant de la sabina. Després de 3 metres de rappel muntem una nou rappel en un pi, doncs la corda no arriba a baix de tot.

Continuem la cresta, en diversos punts trovem passets de IV, el pas resenyat de IV+, ara deu ser de V, doncs un peu bastant bo va passar a millor vida, però res que no es pugui pujar (amb ajuda dels peus de gat en el nostre cas). En aquest punt trovem un pito.

La resta de passets de III+ o IV són mes senzills, en els punts més aeris aprofitem algun pont de roca o fisura per posar algun seguret.

Finalment després d'un rappel improvisat en un marlet en l'ultima agulla, arribem a un pas marcat com A1, veiem que no portem material per escalar aquell tros i decidim esquivar-lo flanquejant per la dreta, aquí retrovem el collet i la tartera que ens conduirà de retorn a la furgoneta.

Cresta molt divertida, i recomenable, però la roca del primer tram on estan els passos més complicats és molt trencadissa, tot el que colpeges fa soroll a vuit i velluga.

Pere

LA MORERA DE MONTSANT – TOLL DE L'OU – PONT NATURAL

2011-03-14T15:29:00.009+01:00

13 de març de 2011

Aprofitant el bon dia que s'ha aixecat hem anat a fer una volta pel Montsant, feia temps que no passàvem pel Grau del Carrasclet, així que cap a la Morera i amunt.

L'itinerari: La Morera – Grau del Carrasclet – Serra Major – Toll de l'Ou – La Llibreria – Pont Natural – barranc del Vidalbar – Cova del Soronelles – Serra Major – La Grallera.

Dia assolellat per un Montsant a petar d'aigua, amb un Toll de l'Ou impressionant, i amb surgències per tot arreu.

Toll de l'Ou

Pont Natural

Cova Soronelles i la seva font

Salut i muntanya!

Anna i Jordi

Pic de la Serrera i de Salt

2011-03-07T09:29:00.001+01:00

Avui dia esplèndid després de les darreres nevades.
Neu bona amb alguna placa de vent, que ens ha impedit fer la Serrera, però ens ha regalat unes bones traces cap al pic de Salt.
Hi ha neu des del mateix pàrquing de Sorteny, a veure quant dura...

Sendrosa i tuc de la Salana

2011-03-07T08:54:00.000+01:00

Els companys Alvaro i alba, ens han passat unes fotos de les seves dareres sortides:

Intent del Gran de Sendrosa per la Vall d'Aiguamòg, amb allau incorporada....por los pelos.

Tuc de Salana

Alvaro i Alba

Estanys de la Pera

2011-03-01T21:07:00.001+01:00

Cap de setmana marcat per l'alt risc d'allaus donat pel servei meterelògic (4).
Això ens fa decidir anar a la Cerdanya, zona propera del nostre Pirineu.

Divendres quedem, depressa i corrents i amb ganes de desconectar de les respectives feines, el Jordi, l'Alex, el Pere i e l'Agustí: Quina gana que tinc!, perque serà si he dinat bé?

AGUSTI: Som 4 tens el 25% de temps per parlar, si sobrepasses el 30 pot passar algo dolen i si sobrepasses el 50% ets home mort.

Després d'unes tres hores de trajecte, arribem a l'aparcament de l'estació d'esqui d'Aransa, ens endinsem dins el bosquet, i platem la tenda. Quin fret que fot, poc per l'epoca, però el notem igualment.

L'Àlex ens ha preparat una amanida plena de llavors i coses de hippy vegetarià. Amb la gana que tinc, acabo l'Amanida i estic quasi igual. Sort que l'Àlex no defrauda. Ha fet una truita de patates, que costa acabar. Bonissima, això si que fa callar la Gana.

Kikiriki !!!. Sona el despertador. Amunt, comença el nostre contacte amb la poca neu que hi ha, ens calcem, desmontem la tenda, escalfem la llet, menjem el coc, ens barallem amb el arves nous, el Jordi rescata a tots menys l'Alex (simulacre), que ha decidit que de moment amb tanta neu, deixa l'Arva a la motxila.

Motxila a l'esquena i enfilem la Pista que porta als estanys de la Pera. En arribar al refugi de prat de Miró l'abandonem i enfilem cap al llom que acaba al Monturrull, ens calcem raquetes, ens descalcem raquetes, hi ha poca neu. Anem passant pels cims secundaris de lloms arrodonits i monotons per arribar finalment al Monturrull. El darrer ascens amb crampons, la neu està una mica dura i el pendent planta una mica de cara. Res de l'altre mon.

Arribem al Monturrul i continuem la cresta ara si, més divertida fins el Perafita. Aquí la cresta és més aèria tot i que no gaire, ens divertim de debó i fem cim al Perafita. Decidim dinar en una mica de resser, ha girat el temps i fa molt fred. Arriba un Super flipat amb pantaló curt i sense guants. Diu que té les mans congelades i el guants a la motxila perque li fa mandra treure'ls. És més flipat del que pensavem.

Avall: iniciem el descens cap el refugi dels Estanys de la Pera per acabar la jornada d'avui.

Al refu un mega grup de francesos que es foten un brebatge, que ens deixen tastar, joer. Per això porten aquesta festa. Partida de scrabble amb regles inventades i xungues. Quan invento la meva regla no em deixen. Vaja.

A Dormir i a l'endemà pujem al pic de l'estanyó o algo així. El problema però EL VENT, en fa tant que el Jordi l'Agustí i jo anem per terra. Àlex, has de rebaixar pes, ets l'unic que ha aguantat.

Fem cim l'Agusti, l'Alex i jo, el Jordi s'ha jinyat. Cobard!. L'Agustí vol baixar, li diem que si però continuem per la cresta, va dient...jo ja en tinc prou... però l'Àlex i jo insistim quan en tinguis prou ho dius i baixem (però no baixem, que cabrons). Al final després d'una patinada, i un culen bajen amb fregament de genolls, retornem al refugi i desfem la Pista cap al cotxe.

MOLT SATISFETS TOTS.

Pirineu: Fins la propera.

Pere Arnau

Del Campirme al Pic de la Coma del Forn i Port de Tavascan

2011-02-28T20:02:00.002+01:00

cap de setmana: 12 i 13 de febrer de 2011

Aprofitant l'anticicló que de nou pronosticaven, no ens ho vam pensar dues vegades i després de dues trucades feiem cap al refugi de les Bordes de Graus a la vall de Tavascan, amb la idea de resseguir el circ de Mascarida.

Dissabte ben d'hora posàvem fil a l'agulla i després de pujar amb el cotxe fins a la Pleta del Prat 1720m., començàvem a caminar per la vora de la pista d'esquí fins el punt en el que vam poder enganxar el camí que passa pel costat del torrent de Mascarida, fins arribar a l'estany del mateix nom, des d'allí i en direcció sud vam pujar per una pala de neu gelada fins arribar a un llom, i finalment arribar al pic de Campirme 2631m. on vam sorprendre un ramat d'isards (febrer i isards a 2.600m.!!!!!) vistes genials per tot arreu: des de les Maladetes fins a la Pica d'Estats, Montsec, Certascan...

Després d'un pica-pica, enfilàvem la carena amb poca neu però ben gelada cap al Pic de la Coma del Forn, enmig però una sorpresa ens esperava, des de baix havíem vist un corredor molt estètic... però no la paret sud que el resguardava... així que després de passar un collet, pujàvem un cim de roques i sorpresa: una corda fixa!, així que després de fer-hi una mirada, veiem que es tracta d'un pas de no massa dificultat però si de bona exposició, així que agafats a la corda vam baixar uns quants metres per després fer un flanqueig que ens deixava a la bretxa final del corredor, aquí i aprofitant un parabolt, vam muntar reunió i ens vam assegurar el pas que ens quedava fins pujar a l'altre costat de la bretxa, senzill però aeri i amb mala neu.

Superat aquest pas la resta era caminar fins al Pic de la Coma del Forn 2685m.

Després de dinar, i gaudir de nou del sol i les bones vistes de tot el que ens encerclava, vam enfilar la baixada cap a l'estany de Mascarida i la Pleta del Prat.

Diumenge ens feia gràcia acostar-nos al port de Tavascan, i aprofitant que la neu estava en cotes altes vam pujar amb el cotxe per la pista de la Pleta Palomera aproximadament fins els 1600m. Entre sol i núvols, ja a peu, vam continuar fins al final de la pista on també ens esperaven els isards i després d'una inclinada pala arribàvem a l'estany del Port,

un indret solitari encerclat de cims costeruts i cascades de gel, que forma l'últim replà abans d'arribar al port de Tavascan 2215m., ja al coll i després de fer una mirada cap al vessant nord, en vam marxar per potes, ja que el vent era fortíssim i no ens hi podíem estar drets. Així que resseguint els nostres passos vam recular cap al cotxe, gaudint però de les vistes que de pujada els núvols no ens havien deixat veure: circ de Mont-roig, pic de Mariola,...

Per cert el refugi està prou bé, i abans de sopar no us atipeu... el menjar que donen és exagerat!!!

En fi un cap de setmana improvisat però molt rodó!!!!!!!!!! Ara bé, al Pirineu hi falta neu!!!!

Jordi i Anna

Caminada a Montsant, 2011-02-20

2011-02-28T17:38:00.001+01:00

English: After a cold and windy start, Albarca was half hidden with mist. The sun was shining though and once moving the temperature soon felt warmer. From the refuge (and parking) at Albarca we went to the Mother of God for brunch.

The children took the oppurtunity to try a little rockclimbing. After breakfast we set out for the infamous “cat foot pass”. A tight squeeze meant rucksacks had to come off to get through the tiny gap. The wet and muddy ground didn’t help either!

Then we hike up to the peak for a few photos.

It was really windy, and it felt colder, but all the mist had gone and there were spectacular views all around. The long descent back to the parking took another hour, more or less. Then lunch at the park in Cornudella. Afterwards, some rock-climbing with the children at Totxo Frederic.

Derek’s photos here.

Marc’s photos here.

Catalan*: Després d'una arrencada en fred i ventós, Albarca s'amagava la meitat amb la boira. El sol brillava però i un cop en moviment la temperatura de sobte es va sentir més calent. Des del refugi (i estacionament) a Albarca vam anar a la Mare de Déu per esmorçar. Els nens van tenir l'opurtunidad de provar una mica d'escalada. Després de l'esmorzar sortim per el famós "passi dels peus de gat". Una encaixada atapeït significava motxilles va haver de sortir a passar pel petit espai. El sòl humit i fangós no ajuda tampoc! Després fem una caminada fins al cim d'unes quantes fotos. Va ser molt vent, i es va sentir més fred, però tots la boira s'havia anat i hi havia unes vistes espectaculars de tot. El llarg descens de tornada a l'aparcament va prendre una hora, més o menys.

Despres, dinar al parc de Cornudella. A continuació, alguns d'escalada amb els nens en Totxo Frederic.

Las fotos del Derek aquí.

Las fotos de Marc aquí.

*traducido por Google

2011-02-26 Siurana, Corral Nou

2011-02-26T10:16:00.000+01:00

The mighty Siurana…

in winter…. means no T-shirt! Sector – Corral Nou.

First route – Els Fenicis, 6a, tough going, but onsighted.

Next route Quinta! 6a (6b in old guidebook). It’s long, has a roof problem, but it’s nice. Red-point it next time.

Next to mop up the previously abandoned 6a Els Fenicis. It has a slightly overhanging reachy move early on. I didn’t think this was a 6a move so went on to onsight the 6a+ next to it. All the routes in this new guide are “conservative” in their grades.

Next up the awesome Faktoria 6a+ (6b in old guide). Very pumpy with a couple of overhanging bulges to get over, this is long, sustained, scary.

Marc then onsights the humbling 6b+ Pupilas (6c). Kudos – I try it top-roped and miss the last third because I’m pumped and exhausted. We finish up a great day in Corral Nou Cami with a couple of crappy 6a’s- Maximal and Trinafro that aren’t worth bothering with.

Picassa photo album here.

El poderós Siurana ... a l'hivern .... vol dir que no hi ha samarreta!

Sector - Corral Nou. Primera ruta - Els Fenicis, 6a, intensitat, però fet avista.
A continuació la ruta Quintena! 6a (6b en guia d'edat). És llarg, té un problema de sostre, però és bo. Encadenarla la propera vegada.

Al costat de netejar el Fenicis prèviament abandonats 6a Els. Té un moviment lleugerament destacats reachy des del principi. No vaig pensar que es tractava d'un moviment tan 6a va passar a Onsight la 6a + al costat d'ella. Totes les rutes d'aquesta nova guia tenen alt graus.

A continuació el Faktoria impressionant 6a + (6b en la guia d'edat). Molt “Pumpy” (se infla molt) amb un parell de protuberàncies penjants de superar, és a dir llarg, sostingut, fa por.
Marc llavors onsights la humiliant 6b+ Pupil (6c). Kudos - ho intento en top, i es perdi l'últim terç perquè estic bombat i esgotat. Acabem un gran dia a Corral Nou Camí amb un parell de 6a's-Trinafro i màximal que no valen la pena molestar amb.
Picassa àlbum de fotos aquí..

Ferrata de l'aigua al coll

2011-02-18T18:06:00.000+01:00

Dissabte al matí, vam decidir aprofitar el magnífic anticicló que ens
visita aquest dies, per fer la via ferrada de l'Agulla de l'Aigualcoll.
Aquesta ferrada es troba a les serres de Mestral, a l'alçada de
l'Hospitalet de l'Infant, i te un grau de dificultat una mica elevat a
causa dels seus escalons força separats, i de dos desplomats que li
donen emoció a la via.

Son les 9 del matí. El Nico, el Rafa i jo estem a Reus, esperant al
nostra company y guia de la ferrada que farem, en Eloi . Carreguem
els trastos al cotxe i posem rumb a Hospitalet. Quan arribem al
poble ens adonem que ens hem deixat la ressenya. Ens enredem
una mica però al final trobem el camí. Arribem fins la bassa on
deixem el cotxe. Agafem les motxilles i comencem a caminar.
En un quart d’hora ens plantem a l’inici de la via. Ens equipem i
comencem a pujar.

Hi ha una boirina que no deix veure amb claredat el mar. De totes
maneres les vistes son espectaculars. El sol peta de valent per
l’època que som. Arribem al primer desplomat i se senten els
primers esbufegs. Travessem la roca pel forat, passem el pont
tibetà, i enfilem l'últim tram de la primera part. Per acabar, un agraït
ràpel de 20 metres on ens recreem amb els vídeos i les fotos.

Agafem el camí de tornada i ens posicionem a l’inici de la segona
part. El Nico es veu just de forces i prefereix no fer-la, i es
converteix en el fotògraf oficial de la segona ferrada, amb unes
imatges espectaculars. La resta comencem a pujar. Un primer
tram força vertical, dona pas al tibetà, preludi del segon tram i més
complicat. Aquí es troba el desplomat més exigent de tota la via
ferrada. Tremolors, esbufegs, crits... uns amb més dificultats que
altres l'anem passant. Ja només queda arribar al cim. La satisfacció
es completa i així ho demostra la foto de final de via. Agafem el
camí de tornada i el continuem fins el cotxe. Allí ens relaxem, ens
hidratem i ens recuperem de l'esforç.

Un via de vistes excel·lents i exigent a la vegada, i que no defrauda
mai per més vegades que la facis.

GRUISSAN PHOEBUS TRAIL 2011: 50KM Y UN SPRINT

2011-02-18T17:50:00.000+01:00

El domingo a la mañana, antes de tomar la salida, pasaron por mi mente diferentes desenlaces finales de trail, pero el desenlace final fue el mejor que hubiera podido pasar por mi mente, lo cuento.
Tomé la salida a las 8.15 de la mañana, rodeado de 50 PROS-ÉLITE según los organizadores de la prueba. Sabía que el objetivo era buscar sensaciones positivas para de aquí a mes y medio afrontar el ECOTRAIL PARIS con garantías de divertirme compitiendo.
De salida se formó un grupo de 20 donde yo formaba el corredor 21 con 2 o 3 runners más que íbamos a unos metros entre la grupa cabecera y el pelotón del resto de corredores. Los primeros km fueron a menos de 4´ el km y luego...la rampa de la foto que rompió el ritmo y el grupo. Después cogí mi ritmo teniendo en cuenta la gente que llevaba por delante y los que me venían por detrás.
Entramos en un continuo zig zag por dentro de un bosque muy sombrío con continuas subidas y bajadas. En el bosque perdí de vista al grupo de 20 y me mantuve detrás de los pies del puesto 21 varios kilómetros. Por detrás, un grupo de 5 corredores venían dándonos caza. Al poco tiempo fuimos reabsorvidos y formamos un grupo de 7. En este grupo, subiendo era yo de los más justillos (me dejaban unos metrillos), en el llano era de los más rápidos y bajando también de los más rápidos así que en el km 15, al llegar a una pista forestal llana y con algo de bajada apreté y me salió bien, me fui con otro corredor, por delante nadie a vista. Iba el 22!!! Mi mente en ese momento me recomendó ir guardando para apretar a partir del km30 nuevamente y así fue.
El corredor que iba conmigo me dejó unos metros subiendo, aunque podía, no quería exprimirme en su ritmo y continué a ritmo medio-alto pero guardando. Apareció la niebla, perdí la pista del corredor que me había descolgado pero sabía que no iba mal de ritmo y que los de detrás seguro venían a mi ritmo y no más rápido, confiaba en el ritmo que llevaba.
Poco más tarde empecé una de las partes más técnicas, hacia el km 30, donde sí que me vi algo lento aunque...dí caza a un corredor diferente a el que me había descolgado. No logró seguirme. Volvimos sobre el km33 a una zona donde se podía correr y apreté. Ya solo quedaban 17km y la parte más dura ya la habíamos pasado, los kilómetros y las horas eran ahora las que me podían pasar factura.
Aunque apreté, no logré incrementar la media que llevaba, así que convenía aguantar. Aquello subía, bajaba y las piernas ya empezaban a hacer daño.
Pasé un momento crítico entre el km35 y 38, las piernas me estaban diciendo que los entrenos máximos que había hecho eran hasta 35km, que los 15km restantes tendría que ingeniármelas para sufrir y aguantar.
Las plantas de mis pies me avisaban de 2 posibles llagas, una en cada pie pero valía la pena sufrir, nadie por detrás y a vista ya a algunos corredores. Me encorajiné, hacer un TOP20 en mi debut en un Trail de 50km entraba dentro de mis mejores pensamientos silenciosos. Me agarré como pude a los muchos sufrimientos padecidos en otras pruebas, me acordé de Sudáfrica, Regensburg...allí no podía ni correr, aquí al menos seguía levantando las piernas del suelo.
Los km pasaban y sobre el km 45 ya había dado caza a dos corredores más, uno de ellos era mi ex-compañero de fatiga que me había dejado anteriormente subiendo, ya iba el 19!!!
En el km 46 seguíamos subiendo y aquello terminaba en el km50 y a nivel de mar. Por delante imposible dar caza a nadie más, nadie a vista y por detrás....un tipo alto, que había formado parte de mi grupo con anterioridad venía corriendo ligerito, no me iban a dejar terminar el TRAIL sin prisas. La poca fuerza que tenía la intenté reservar para el último kilómetro, kilómetro que conocía. Sabía que era completamente llano, confiaba en la velocidad que pudiera tener un triatleta en comparación a un runner de montaña, pero...quien me decía que el de detrás no pudiera ser otro triatleta o atleta?
Llegué al carril bici del último kilómetro con más o menos 10" de ventaja y apreté y apreté y apreté y seguí apretando. Confiaba en la poca fuerza que me quedaba,pensando que me daría para todo ese último kilómetro 50. Me giré en una curva y lo llevaba a escasos 5" y me quedaban 300 metros. Era injusto pero tenía que morir ahí por ser TOP20 y....lo conseguí!!! En meta hubo ovación ya que las pantallas de televisión y SPORT + estaban emitiendo imágenes dentro del stadio donde estaba la meta. Al llegar no entendí tanta ovación por un puesto 19 pero cuando me llegó el riego sanguíneo a la cabeza y vi las pantallas de televisión, entendí que mis giros de cabeza en el sprint, donde más que sprint eran golpes de riñón, debieron ser divertidos. Aunque poca broma, último kilómetro a 3.46", no está mal después de 50km.
Finalmente terminé 19º con 4h20´ y....ya que había 30 favoritos para ganar la prueba....que me cuenten como favorito para el año que viene,jeje!!!
He salido muy fuerte moralmente de esta prueba y sigo aprendiendo de este tipo de carreras. Ahora toca ir asimilando y esperar al ECOTRAIL.
Ya queda menos!!!!

Raquetes per la Vall de Benasc

2011-02-14T22:39:00.000+01:00

En un dels millors caps de setmana de l'hivern, metereològicament parlant, un grup de socis del Centre i d'altres amics hem anat fins a la Vall de Benasc per poder fer sortides en raquetes. Malgrat la poqueta neu que hi ha de moment aquest hivern vam poder caminar, el dissabte des d'Empriu caminant per la vessant sud de la Vall de Vallibierna per intentar fer cim al Pic d'Estiba Freda, i el diumenge pujant des dels Llanos del Hospital fins als Plans d'Aigualluts amb parada obligada al Forau.

La Picosa

2011-02-14T22:26:00.000+01:00

Aquest any 2011 el vam començar amb una sortida una mica més lluny del que acostumem, però molt recomanable. Vam anar fins a Móra d'Ebre per fer cim a la Picosa. Va ser molt bonic, llàstima que el dia no va ser clar del tot i no vam poder gaudir de la fantàstica vista que l'excursió ens oferia. Però aquesta és l'excusa, precisament, per tornar-hi un altre dia, ja que des de dalt es pot veure gairebé dels Pirineus a una banda fins al Delta de l'Ebre per l'altra.

II Concurs de Fotocims

2011-02-14T22:16:00.001+01:00

El soci del Centre Excursionista Maspujols, Andreu Mèrida ha fet un gran paper, després d'haver completat els 100 cims la temporada passada ha quedat molt ben classificat en el II Concurs Fotocims

http://www.feec.org/Noticies/noticia.php?noti=5807

Applicació per a Android del temps en català

2011-02-08T08:57:00.006+01:00

Un amic ha programat una aplicació per a mòbils o dispositius amb sistema operatius Android que et permet estar informat en temps real sobre la meteorològica a Catalunya.

http://eltemps.joanpujol.cat/

Nou enllaç de la Meteo de les nostres contrades

2011-01-28T19:22:00.002+01:00

Us afegeixo un enllaç a la pagina http://www.lamussara.org/ que tindreu sempre disponible al menú lateral dret.

Des d'aquesta pagina podeu consultar el temps actual i les prediccions de les estacions automàtiques de la Mussara, Siurana, La Febró, Albiol, Capafons, Prades i el Tossal de la Baltasana.

Estany de St. Maurici i Encantats

2011-01-28T17:49:00.002+01:00

El cap de setmana passat, concretament els dies 22 i 23, i després que tots els metereòlegs parlessin del cap de setmana més fred dels darrers temps, nosaltres vam decidir anar al Pirineu i fer una petita aventura amb els nostres fills.

Dissabte al matí vam sortir d'Espot en direcció a l'estany de Sant Maurici, teníem una reserva feta per passar la nit al refugi Ernest Mallafré, i hi havíem d'arribar. Ben equipats amb roba d'abric, guants, buffs, gorros, forros polars i jaquetes vam anar xino-xano gaudint del paisatge. De neu molt poca, ara bé de gel molt, la qual cosa ens va obligar a posar-nos raquetes i grampons (la Maria) per no relliscar. Vam arribar a dalt sense problemes i vam deixar per diumenge al matí anar a veure l'estany de Sant Maurici.

L'estada al refugi va ser tota una aventura, sort de l'estufa de llenya (que per cert, encara hi ha allà enganxats dos bocins dels forros polars del Pere i de la Maria, je je je). Al matí, a dins l'habitació del refugi el termòmetre marcava 4 graus sota zero, però els sacs de ploma i la roba ens van ajudar a no tenir gens de fred.

Diumenge al matí un bon dia genial, solet, fred (però molt sec, per tant aguntable perfectament), perfecte. Vam caminar per l'estany totalment gelat, vam veure cascades de gel i finalment vam tornar (en taxi) per dinar a Espot. Tot genial!!!!

0123 Raquetes en Famìlia Ernest Mallafré

Romeu Fontainé

2011-01-28T08:56:00.003+01:00

CRÓNICA:

Primer largo entreno de cara al primer objetivo de la temporada, el ECOTRAIL DE PARIS del próximo 27 de marzo, y las sensaciones han sido más que formidables.

A las 7.30h de la mañana del pasado domingo en FONT ROMEU tomé la salida bajo la escondida todavía luz solar, en una nueva edición de la ROMEUFONTAINE TRAIL BLANCH, un trail de 42km y 2000m de desnivel positivo donde la nieve se había convertido en hielo y cuya dificultad se hizo todavía mayor.

De salida me dispuse a coger un ritmo haciendo caso omiso a posibles puestos o ritmos superiores al mio, soy todavía demasiado virgen en este tipo de pruebas y mi inexperiencia hacia que solo me pudiera fiar de los ritmos y el todavía escaso fondo que he entrenado en esta nueva temporada.

Muchas caídas en los primeros kilómetros por la presencia de hielo indetectable a la escasa luz del amanecer y a las tímidas luces emitidas por los frontales, pero salí vivo del primer embite de riesgo. Primeros 10km en menos de una hora y siguiendo los primeros rastros de grosor de nieve, todo cuesta arriba, buenas sensaciones, dentro de los 20 primeros puestos y guardando para arrastrarme como pudiera en los momentos duros de nieve.

Seguimos por una pista forestal zigzagueante donde observo que hay gente que acorta en línea recta, comiéndose cerca de un kilómetro y donde pierdo un poco la orientación del puesto que voy, pero queda mucho. Paso el 2º control y todo va bien, aparece la nieve, muy dura, mucho hielo, caigo encima de una placa de hielo dentro del bosque y parezco un cubito dentro de una cubitera, me ayudan a levantarme y....estamos sobre el km 15, aquí empieza un divertido descenso por una pista negra de sky alpino de casi un kilómetro con el Carlit en frente y el Lac de Bouillouses abajo y pongo el freno de mano en mis piernas para no volar en su descenso, y digo no volar porque era lo más fácil de hacer en caso de descontrol en la bajada. La nieve en este descenso estaba perfecta, nieve polvo que permitia tener control. Una vez abajo, avituallar rápidamente y a empezar la parte que más me costó de todo el trail, una zona llena de arbustos bajos, llenos de placas de hielo donde uno parecía al estar dentro que el "chino cudeiro" aparecería por ahí, pareciendo aquello una sesión de humor amarillo, saltando de montículo en montículo, a buen ritmo y....al cruzar el río semi-helado caigo a él después de pisar una placa de hielo que me hizo resvalar cayendo a él y al agua, vamos, me acordaba del "chino cudeiro".

Suerte a la buena climatología del día no me quedé helado y continué mojado sin pasar frío. Empezaron ahí unos duros y lentos kilómetros de subida a montaña abierta intentando sortear el hielo, a veces imposible. El trote se convirtió en un caminar enlentecido y a veces estático. Aquello se convirtió en supervivencia. Me pasaron algunos atletas al igual que yo a algunos pero estaba perdiendo posiciones en este largo tramo de más de 10km. Kilómetros lentísimos que se convirtieron eternos.
Una vez coronado, con el Carlit ahí y a cerca de 2500m de altitud aquello seguía sin bajar del todo, y donde se podía correr, la nieve dura y el hielo hacían imposible que el ritmo fuera alto. Físicamente seguía bastante entero, seguí guardando para en la zona de no nieve poder acelerar y apretar fuerte, pero tardaba en llegar ese terreno.

Pasamos por unas zonas donde se podía correr bien, sobre el 30, pista forestal asfaltada para luego volver al sendero helado y....llegar al km33 donde estaba la gran sorpresa para mi de la jornada, la subida de un kilómetro de nuevo por la pista negra de sky alpino que habíamos bajado sobre el 15 y aquello si que dolía, pero de verdad. Te dolía el alma, el corazón, las piernas, la mente, pasaba todo tan lento......!!!!! La nieve estaba ahora mucho más pisada y la dificultad era mayor, había algún tramo donde uno se venía para atrás o....más bien para abajo. Llegando arriba y donde la pendiente parecía decrecer me puse de nuevo a correr y....a fondo los últimos 8km por pistas de sky y luego por senderos menos helados pero si muy enbarrados.

Nos habíamos juntado los participantes de 42km y los de 25 así que era imposible saber si pasabas a gente de tu carrera o no. Un buen final de carrera donde creo que guardé demasiado al terminar a ritmo muy alto y quedándome con ganas de más. Pequé de conservador pero mejor así que no el pajarón del año pasado en el TRAIL BLANCH D´AX de 27km.

Al final un 36º puesto de la general con 4h59´, y un 20º de la categoría, pero me quedo con el buen final que tuve a pesar de sentirme torpe encima de la nieve.

Buenas sensaciones de cara al ECOTRAIL DE PARIS, próxima prueba preparatoria... la GRUISSAN PHOEBUS TRAIL (FRANCIA) de 46km y poco más de 1000m de desnivel positivo, otro test preparatorio donde espero estar un poco más adelante.

Después del trail había que estirar piernas en una de mis montañas favoritas, el Massís del Pedraforca, que gran tarde de domingo.

Rafa Prado

Montserrat - Canal Roja

2011-01-28T08:55:00.000+01:00

Aprofitant el bon temps dels últims dies, dissabte 15 de Gener ens vam aventurar per les muntanyes de Montserrat, a fer la Canal Roja o també conegut com el barranc del tres en ratlla.

La Teresa, L’Eloi, el Nico, el Rafa i jo mateix el Josep Lluis Cros, sortim per allà les 8:00 cap a terres barcelonines. Al arribar a la població del Bruc, seguim el camí i els indicadors que porten a Can Jorba, fins arribar a una masia abandonada, on deixem el cotxe. Quan estem llestos, continuem el cami, senyalitzat amb marques vermelles que ens portarà fins al coll de les Ajagudes. A partir d’aquí comença a baixar fins que travessa el barranc. Deixem el camí i continuem per la llera del barranc fins a trobar el primers equipaments.

Comença l’aventura.

Esmorzem una mica mentre ens posem l’equip. Fa molt bona temperatura i a l’ombra no es passa fred. Els primers ressalts son ràpels petits, i alguns estan equipats amb cordes. El barranc s’estreny i s’ha de baixar fent oposició per les roques. Ens entretenim força fent fotos. En un dels ràpels, trobem aigua estancada a la recepció. Un toll de pam i mig on el Rafa, intentant no mullar la corda, perd el control i acaba fent un pèndol, mullant-se de cintura per avall. Mira que ho fotem difícil de vegades.

Seguim baixant, i poc a poc el barranc es va obrint. Arribem a la part final. Després d’un ràpel de 20 metres ens plantem als dos últims, un de 40 i un de 30 respectivament. L’últim ràpel, on la recepció està ple de esbarzers que es poden evitar fàcilment, et deix al mig d’una zona d’escalada. Hi ha força gent.

Donem l’aventura per finalitzada desprès de quatre hores de rapels i estrets, amb la foto de rigor. Ens queden 10 minuts fins el cotxe, on ens espera el dinar. Dinem tot prenent el solet, i assaborint els moments viscuts, abans d’emprendre el viatge de tornada. Ja estem rumiant la pròxima aventura.

No trigarà massa.

Pic de Tracens

2011-01-28T08:41:00.000+01:00

3 de gener de 2011

Pic de Tracens

L'Anna i el Jordi vam anar a fer una visita a aquesta allunyada zona del Pirineu Francès. Finalment només vam poder fer una sola sortida, coses de la grip...

Primer de tot us he de dir que les fotografies no són nostres ja que ens vam deixar la càmera a l'allotjament.

La sortida la férem des de l'aparcament de Tournaboup a l'estació d'esquí de Barèges (1452m.), la veritat és que amb molt poca neu, fet que es va anar arreglant una mica ja ven entrats a la vall de Coubous.

Vam seguir el GR10 durant una hora, primer per un corriol i després per una pista fins trobar una cruïlla, on agafant direcció sud i després d'una forta i geladíssima pujada on les raquetes s'aguantaven per les puntes vam arribar al llac de Coubous on hi ha una cabana la qual estava força neta tot i no tenir cap comoditat (apte per passar-hi alguna nit).

Cabana de Coubous (sense neu)

Estany de Coubous

Després d'un pica-pica i mirar el rellotge ens vam animar a tirar cap a l'est per pujar al pic de Tracens (2551m.), tot pujant fent ziga-zagues per la vessant oest del pic de la Touatère (2530m.) fins enganxar-ne la cresta que ens permetria arribar al pic de Tracens.

Des d'aquí, després d'haver dinat i gaudit d'unes vistes espectaculars de la vall on érem i alhora desconegudes cap als massissos del Midi de Bigorre, Neouville, Ardiden..., començàvem a baixar cap al cotxe on arribàvem encara amb les últimes llums del dia.

Així que:

-punt de sortida i arribada: aparcament de Tournaboup a l'estació d'esquí de Barèges.

-desnivell acumulat: +1078m./-1078m.

-dificultats: en les condicions que ho vam trobar nosaltres cap ja que la neu era escassa i molt assentada, però s'ha d'advertir que la zona d'entrada a la vall i la part de la cruïlla són molt propenses als allaus.

-el nostre horari: 7:40 hores anar/tornar i parades.

Salut!

Cap de Setmana al Massis de les Maladetes

2011-01-19T15:10:00.000+01:00

Aprofitant el bon temps del cap de setmana 15-16 de gener de 2011, el Jordi El 6Q i el Pere decidim pujar cap a Benasc per veure que podem fer.

Despres de dormir en la tenda decarton del centre al parking de l'Hospital amb un cel ras i una temperatura nocturna més que fresqueta, decidim engaxar les pistes i anar cap els Aigualluts. Intentarem pujar el Pic d'aigualluts.

Després de la caminada ens enfilem per la via més directe cap el cim, esbufegant la pujada fins que ens falten els darrers 10m. Ja ho veiem des de baix, una pared! per on pujar? Mirem cap aquí i cap allà, per l'esquerra una pared que no s'acaba, per la dreta sembla més accessible però cal fer un flanqueig una mica exposat per poder trobar un punt d'ascens, tanquem els ulls i endevant. Fem el flanqueig, abandonem les motxilles per pujar llleuger, crampons i piolet amunt, ens enfilem per un corredor força inclinat 45-50 i arribem a un resalt mixte de gel i roca, Jordi compra't un parell d'ous al Vivac. No aconseguim passar el resalt. Que cullons fa la corda a la motxilla. Cap avall. Arribem a les motxilles de nou i decidim devallar, si no espavilem es farà de nit.

Enfilem cap a l'estany gelat que tenim just a sota i en girem per acomiadar-nos del Pic d'Aigualluts. SORPRESA, des de baix veiem que 3m a la dreta del nostre corredor hi ha un altre corredor més ample nevat fins dalt de la cresta. L'apuntem per un altre dia.

Cap a aigualluts i a remuntar el coll de la Renclusa, hem de fer nit al refugi. Com puja aquest fotut coll al final d'una llarga jornada.

Renclusa. El refu ple a petar, sopem (sopar copios i bo). Dormim i en llevem encara de nit. Enfilem cap el portillo superior mentre el dia va aixecant.

Quin munt de gent que va a l'Aneto...però al arrivar al portilló superior desisteixen perquè no hi ha traça oberta, alguns avall i altres cap a la Maladeta Oriental. Nosaltres no, creuem la glacera i pel lloc que ens sembla més evident enfilem cap a les Maladetes occidentals. Pendent molt dret, arribem a un resalt on la neu no aguanta res, com costa pujar, sort del Jordi que va obrint la traça, i pobre 6q que ho troba tot trencat després del nostre pas. Al final però neu boníssima, treiem cap a la Cresta i fem els dos o tres cimets que hi ha a la par occidental del pic de la rimaya. Devallem per la vessant sud per trobar, no sense tornar a fer un petit flanqueig força dret i exposat, un bon pass cap el coll de l'Alba.

Devallem pel coll de l'Alba ja sense complicacions i per tancar el tomb rodó, busquem el coll de Paderna, que seguint traçes d'esqui, raqueteros i altres ens dirigeixen cap els tubs de Paderna i finalment a l'Hospital de Benasc.

Tomb tancat + Cap de setmana excelent = Tots tres MOLT MOLT Contents.

Pere

POSETS 3.375

2011-01-19T13:43:00.001+01:00

Per despedir l’any, el passat 29 i 30 de desembre cap al Pirineu faltava gent. El cim escollit fou el Pic Posets (3.375 msnm), per la Canal Fonda, fent nit al Puente d’Espigantosa (1.600 msnm). Cal dir que el temps es va comportar i la muntanya es va deixar pujar.

Prepart per fer nit

Dent de Llardana

Aspecte de la Cresta de les Espadas

Cim del Posets

Per la cresta

Joan Albert

Pujada a la corbatera pel pas del Gat

2011-01-11T00:37:00.000+01:00

El passat diumenge dia 10 de gener, vam pujar al Montsant amb una colla de petits. Vam gaudir d'un dia regular amb alguna gotellada minsa que no va frenar les ganes de muntanya que teníem els muntanyencs que ens vam trobar.

Els més petits van disfrutar de l'Adrenalina despresa al pas del gat, després d'esmorzar a la Mare de Déu del Montsant.

La satisfacció del Cim amb una clariana de sol ens van permetre dinar uns metres sota la Corbatera per recollir-nos del lleuger airet que ens refrescava.

La baixada fins a Albarca va esgotar els més petits que es van reconfortar amb un cacaolat en un dels Bars de Cornudella.

Pere

Cap de setmana a Prat de Comte

2011-01-11T00:20:00.000+01:00

16 i 17 d'octubre del 2010

Cap de setmana al Port amb el CENTRE

Aquest any, organitzàvem de nou un cap de setmana al Port, per conèixer una mica més aquest
massís tant proper però tant desconegut per la majoria. El lloc escollit va ser una mica més al nord i
ens vam moure per la zona de la Terra Alta.

El dissabte sortíem de Maspujols i vam anar cap al convent de Sant Salvador d'Horta, on després
d'esmorzar enfilàvem la pujada cap al cim de Santa Bàrbara, tot passant per la cova de Sant
Salvador, per gaudir de les bones vistes d'aquesta punxeguda muntanya.

A punt per dinar ens vam traslladar a l'àrea recreativa de la Franqueta i després de fer una mica de
migdiada vam anar als Estrets d'Arnes, on vam posar a prova els coneixements d'escalada adquirits
al rocòdrom de ca la Sofia, i del més petit al més gran, qui ho va voler provar va poder escalar.

Ja cansats del dia, el nostre destí era l'alberg de ca la Jepa, a Prat de Comte, on un cop tothom es va
allotjar i dutxar, es va fer l'hora de sopar.

El diumenge ens esperava una plàcida caminada que començàvem a la pista que va cap al mas de
Pau just a la cruïlla amb la pista del mas de les Valls. Així que esmorzats a l'alberg i amb el dinar
a la motxilla, començàvem a caminar i al cap de poca estona arribàvem al Toll del Vidre, un bonic
racó que ens va permetre fer una parada abans de començar la pujada cap al coll de Xertó i després
continuar la ruta cap al mas de les Valls on vam dinar tots junts. Després d'una estona de descans
vam emprendre de nou el camí de les valls, tot passant per sota de les seves grans parets, per arribar
fins als cotxes.

1017 CEM Prat de Comte

Gràcies a tots i totes per la vostra participació!

Tradicional pujada a la Faredat

2010-12-14T00:33:00.002+01:00

El passat diumenge dia 12, una 40ena de Maspujolencs vam pujar seguint la tradició anual al punt més alt del Terme. La Faredat 539m.

Després d'una breu caminada ens aturem per esmorzar i agafar energia per enfrontar-nos a la pujada forta que ens conduirà dalt del cim.

Acabem amb un vermut gentilesa del Centre al casal del Poble, i finalitzem les activitats de l'any 2010 a les 6 de la tarda amb el resum de diapositives de les diferents sortide

Estrenem la neu

2010-12-14T00:32:00.000+01:00

El passat 27 de novembre, l'Àlex i el Pere ens vam dirigir cap al Pirineu per tastar la neu recent caiguda, carregats amb les raquetes i tots els trastos per fer nit al refugi de Montroig, vam fracassar el nostre intent abans d'arribar al cim de Ventolau. Gairebé vam fer 1000 metres de desnivell, encara en faltaven uns quants, però les contínues enfosades a la neu ens van esgotar les energies i a l'hora que erem resultava impossible arribar de dia al refugi de Montroig.

Ho deixem per quan la neu estigui més assentada.

Voltants de Vilaplana

2010-12-14T00:28:00.000+01:00

La sortida del mes de novembre ens ha portat a uns racons propers que tothom hauria de conèixer. L'alex ens va guiar del coll de la Batalla, pel GR de Reus Prades fins la font del llop i una davallada pel camí de les Tosques.

Aquí en teniu una mostra

Bellmunt de Priorat

2010-09-21T09:05:00.000+02:00

El passat diumenge 16 de setembre un grup força nombrós de membres dels Centre excursionista Maspujols, vam fer l'excursió que resegueix el caminet que porta de les mines de Bellmunt del Priorat al Masroig, un itinerari apte per canalla amb boniques vistes del Montsant, les vinyes i els pobles del Priorat.

El Derek ha contribuit amb un reportatge fotogràfic ampliament comentat.

Bellmunt de Priorat by Derek Allen

VALL D'ESTÓS I VALLON D'AIGÜES TORTES

2010-09-18T12:11:00.001+02:00

Pere i Jordi, 11 i 12 de setembre de 2010.

Feia temps que tenia l'ull posat a la cabana de Prat de Caseneuve, i pensant una sortida de les que ens agraden, ens va sortir aquesta:

El dissabte de la diada, sortíem de bon matí de l'aparcament d'Estós (1300m.), per anar recorrent tota la vall d'Estós fins arribar al coll de Chistau (2577m.), aquí, aprofitant les bones vistes d'on veníem, de la cresta dels Veteranos i Posets (sud) i de la vall d'Añes Cruces (oest), vam fer una parada per dinar i descansar una mica pel què serien les últimes pujades del dia.

Així que després d'una migdiada vam sortir cap al nord resseguint una lloma, per arribar primer al pic de Chistau (2794m.) i després ja per terreny de cresta sense massa dificultat anem fins al pic de la Madera (2843m.), aquest cim és una gran balconada cap al vallon d'Aigües Tortes (França) des d'on vam veure la cabana i el fort desnivell que ens separava d'ella, després vam continuar la cresta cap a l'oest passant pel pic d'Añes Cruces (2827m.), i donat que les vessants nord d'aquesta carena són molt verticals vam continuar fins al port d'Añes Cruces (2735m.)

on per un corredor força dret vam fer la primera part del descens, que continuant-lo per terreny herbós ens va permetre arribar als plans de la vall d'Aigües Tortes fins arribar al Prat de Caseneuve (2080m.) on hi ha la cabana on passariem la nit.

La cabana està en molt bon estat; i situada enmig d'un prat, al resguard del pic de Bachimala i dels pics de Clarabides. El lloc ens va fer gaudir d'una bona tarda: amb bany al riu, descans, i una posta de sol darrera del Bachimala. Abans però que es fes fosc i en companyia dels cinc francesos que estaven a la cabana, vam sopar i després d'una curta sobretaula vam anar a dormir per que l'endemà tornaven a tocar matines.

Amb el despertador sonant a les 6'15h., no vam fer gaire el ronso i després d'esmorzar una mica i fer la motxilla, començàvem la ruta cap al llac de Pouchergues on després de dubtar una mica entre el mapa i les fites vam enfilar-nos pel dret i continuant per un camí d'isards, vam arribar al Llac de Clarabide on ja vam enganxar les fites que ens marcaven la bona i pedregosa pujada fins al Port de Gías (2921m.) (realment no havíem de fer cas al camí que marca el mapa a mitja alçada del pendent i sí seguir les fites que voregen el llac i s'enfilen pel final del mateix).

Ja al coll tornàvem a gaudir del bon dia que teníem i un darrera l'altre, pujàvem els tres pics de Clarabide (Oriental 3012m, Central 3020m. i Occidental 3007m.), i després, amb una pujada més divertida el pic de Gías (3011m.), tots ells magnífics balcons del seu entorn amb l'imponent Posets de teló de fons.

Ara tocava tirar avall i per no ser diferent, vam tirar per la via directa, tartera i avall fins al llac de Gías, i d'aquí cap al refugi d'Estós i cap al cotxe.

En fi, un nou regal del Pirineu, que no sé què té... però tot ho cura!!!

Salut!

Tuc de Mulleres. El nostre primer 3.000

2010-09-13T13:24:00.003+02:00

Aquest 11 de setembre vam fer el nostre primer 3.000 dels pirineus, el Tuc de Mulleres de 3010 metres que assolirem des de la boca sud del túnel de Viella caminant de sol a sol. Adjuntem àlbum de fotos de picasa: http://picasaweb.google.es/100712285415692270213/Mulleres#

Agustí i Marta.

Carros de foc

2010-09-01T08:59:00.000+02:00

Be, al igual que l’any 2009 varem fer la Porta del Cel, aquest any 2010 l’objectiu del nostra grup d’amics ha estat CARROS DE FOC, recorregut pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.
Desprès de donar molts tombs, de com fer-ho, amb quans dies, a quins refugis dormir etc....varem creure que el més assenyat seria començar al refugi de la Colomina, així podrem anar més tranquils a l'hora de fer l'aproximació.

Aquesta es va fer per carretera a la Vall Fosca, fins al Pla de Sallent, i telefèric des de Sallent fins a l’estany Gento i desprès al Refugi de Colomina on agafem tota la documentació per iniciar Carros de Foc.

Dilluns dia 2-8-2010 –             Colomina – Josep maria Blanch 4 hores aprox.
Dimarts dia 3-8-2010 –           Blanch - Amitges 7 hores aprox.
Dimecres dia 4-8-2010 –        Amitges - Colomers 6 hores aprox.
Dijous dia 5-8-2010 –             Colomers - Ventosa 7 hores aprox.
Divendres dia 6-8-2010 –       Ventosa – Estany Llong 6 hores aprox.
Dissabte dia 7-8-2010 –          Estany llong - Colomina 6 hores aprox.

Van ser 6 dies d’un companyerisme excel·lent, un temps impressionant que ens va permetre poder banyar-nos als llacs, per cert amb un aigua molt freda.

Tarteres llargues i dures, baixades de vertig, paisatges de somni, refugis ens perfectes condicions i una convivència excel·lent, en un entorn increïble.

Ve espero que us agafin ganes de fer coses semblants, nosaltres ja parlem de que farem l’any 2011.

Salut i Recorreguts de Muntanya.

Josep Lluis Cros

Baixada en piragües de Miravet a Benifallet

2010-08-24T08:34:00.000+02:00

El nostre company Joan Antoni Anglès en ha fet arribar el seu àlbum de la baixada esmentada.

Consulta l’Àlbum

Pics d'Envalira i Montmalús

2010-08-24T08:30:00.000+02:00

Hola un altre cop.

El passat cap de setmana del 6 i 7 d' agost vam anar a Andorra a fer alguns dels cims que ens faltaven. La intenció era que jo pogués arribar al 100, però finalment ens vam estimar més disfrutar del paisatge sense presses i de les ascencions i quedar-me als 99.

Quin serà el 100? doncs encara no ho sé. Probablement un de casa, del Baix CAmp que em falta, ni que sigui senzill és de casa.

aquí us envio els àlbums de l' ascenció al PIc Negre d' Envalira (i Puig d' Envalira, són bessons) i el diumenge vam pujar al MOntmalús, la vista des de dalt, espatarrant, vam comptar més de 20 estanys.

http://picasaweb.google.es/andreuianna/PicNegreDEnvalira2827m#

http://picasaweb.google.es/andreuianna/Montmalus2781m#

Vam dormir al Pas de la casa, en un hotelet on el preu/qualitat era d' un 10.

aquest mes caurà el 100, o sigui que ho haurem de celebrar.

Salut

Rosa

Veteranos

2010-08-23T11:04:00.000+02:00

El dia 16 vàrem dormir en un càmping al cost del refugi de Viadós.

Vàrem començar a caminar a les 8 del mati del dia 17-7-2010, bastant tard, ja que normalment a les 6 ja caminem, però uns companys de Llorenç del Penedès, varen tenir avaria al cotxe i van arribar a la una de la nit.

La ruta a seguir va ser Refugi de Viadòs, Llano de Añes Cruces, Puerto de Chistau i per una cresta bastant aèria, al Pic de Veteranos, allà ens vàrem plantejar fer el Pic de Gemelos, però la boira ens va fer una mala passada, i no es va poder fer.

Després vàrem seguir el camí de tornada i a les 4 de la tarda tornàvem a estar al Refugi de Viados.

Unes vistes extraordinàries, una pujada llarga i dura, per amb la satisfacció del Cim Assolit.

Es recomanable fer el mateix però partint del Refugi d’Estos, et pots estalviar casi tres hores.

Salut i Muntanyes

Josep lluis Cros

Tour al Vignemale

2010-08-23T10:32:00.001+02:00

Aprofitant el pont de la diada de Sant Magí, el Pere i el 6q s'han aventurat a fer un bonic itinerari pel massis del Vignemale.

Molt recomanable i gratificant:

Dia 1 Dijous:

Després de dormir en una minitenda a St. Nicolàs de Bujaruelo, iniciem el nostre llarg recorregut. Serà la jornada més dura amb un 2000 metres de desnivell que ens portarà unes 10h de camí, l'objectiu: travessar el collado de los mulos vorejant la vessant espanyola del gran massís del Vignemale. Un cop al coll després d'errar i rectificar algun cop, iniciem plovent la baixada cap el refugi de les Outeletes de Gaube, on podem veure una magnifica vista del Gegant i amb els seus residus de glacera a la vessant nord del gegant. Però l'objectiu no és aquest refugi, encara ens queden 600 metres de desnivell fins al refugi de Baysallance, on tenim reservada nit i sopar.

Dia 2 Divendres

Avui és el dia que tenim pensat per a coronar el Gegant, iniciem amb un dia espectacular l'ascenció fins al primer cim del dia, el petit Vignemale, a partir d'aqui la cosa es complica, busquem bé els passos i vorejant per l'esquerra arrivem a una agulla dificultosa de baixar que ens avoca directament als seracs que haviem vist ahir des de les Outlettes de Gaube. Per sort, trovem 2 pitons que en permeten rappelar comodament. La cresta es força aereea però no presenta massa dificultats. Fa por pensar en lo que ens espera. L'Espatlla del Chausenque es una paret infinita i molt vertical, millor no mirar-la massa, però les resenyes diuen que quan hi arribes, no és lo mateix, que és molt facilet i efectivament es així. Tot i ser força llarg no presenta cap dificultat, així doncs anem encadenant les torres del massis: Espatlla Cahusenque, el Pic de Xaussenque, el Piton Carrer i finalment després de baixar a la glacera i enllaçar amb la ruta normal, cornonem el Vignemale.

Molt bona vista de tot el Pirineu, continuem la cresta fins al Pico Central, allí decidim abandonar molt satisfets, no volem augmentar l'esgotament i deixem el Montferrat i els Tapous per una altra vegada. Estem molt contents de la jornada !!!

Dia 3 Dissabte

Avui hem dormit a la tenda minúscula, el refugi estava clapsat i no vam poder fer la reserva. Iniciem la devallada cap al llac d'Osseau, per on retornarem a St. Nicolàs de Bujuaruelo per completar el tom al massis. La baixada es llarga però la fem contents. un cop al llac, iniciem la ultima pujada del nostre tomc circular, cal anar fins al coll i estany de Bernatuara, i d'alli baixar a Bujuaruelo enllaçant amb el caminet que ve del port de Bujaruelo que comunica amb Gavarnie. Aquesta baixada si que es més dura, suposo que perque portem 5h de camí al damunt, però no importa continuem contents i la fem amb alegria.

Encara ens queden forces per anar a celebrar-ho al Vall/concert de l'orquetra Mitjanit.

Ferrada del Montsant

2010-08-23T09:05:00.000+02:00

Aprofitant els dies de vacances i l'afició que està creant en el Jovent del nostre poble el rocòdrom de ca la Sofia, el Pere i la Maria han anat a fer la ferrada del Montsant.

Una activitat d'alt nivell que va fer que la Maria s'ho passes d'allò més bé.

Mulleres

2010-08-23T08:52:00.001+02:00

El mateix cap de setmana de la nocturna la Rosa, l'Andreu i l'Anna, després d'acabar la seva col·lecció de 100 cims.
Van fer el Molleres

Ens han deixat el seu àlbum:
http://picasaweb.google.es/andreuianna/TucDeMulleres3012m?feat=email

Caminada nocturna

2010-08-23T08:50:00.000+02:00

El passat 24 de juliol, es va realitzar la tradicional caminada nocturna.
Un èxit: Itinerari molt agraït i gratificant, sopar i sorteig de material de muntanya.

Mireu les fotos del Derek:
Album Nocturna

Cap del Rec

2010-07-24T10:17:00.000+02:00

Vàrem agafar un Cap de setmana, dels més freds i calurosos a la vegada.

Van ser 13 hores i 40 minuts de canvis de temps totals.
Vàrem tenir, sol, pluja, dos cops nevant, boira, una climatologia bastant adversa per aquest tipus de Caminada.

Una de las més dures i a la vegada mes boniques, i pel fet de ser als Pirineus.
51 kilometres i 5030 metres de desnivell acumulat.
405 participants a la sortida i 360 arribats.
Tots amb les cames fatigades però amb l’alegria d’haver completat la més alpina de les caminades de resistència del calendari de la Copa Catalana.

Josep lluis cros

Nous sectors d'escalada aprop de casa.

2010-07-21T10:37:00.003+02:00

Us penjo uns enllaços a nous sectors encara poc coneguts aprop del poble on aquests dies d'estiu podeu anar a escalar per no haver de repetir sempre les mateixes vies.

Aprofito per recordar-vos que ara que tenim un matalàs (crash-pad) disponible pels socis al centre també podeu provar la modalitat de l'escalada en bloc o boulder per les nombroses zones que tenim aprop de casa (Mont-Roig del Camp, Arbolí, La Febró, La Mussara, La Riba, ...).

La Mussara - Sector Aritjol:
És el més proper a Vilaplana i s'han equipat unes 50 vies al Cingle del Ravascall, que és la paret més blanquinosa que queda davant de la paret Taronja de les antenes, sota del parking de les antenes. S'hi arriba des d'una corba un parell de revolts abans del parking de la font del roure.
Te un parell de cinquens i la resta puja el grau i alerta que els graus son de debó. Vies precioses estil Mont-Rebei de molta tècnica i molt llargues. Orientació oest.
http://www.latrencanous.com/ecd/pdf/tarragona/la_mussara/aritjol.pdf

Castellvell - La Cantera:
Petit sector dalt de tot de la urbanització Pugets, la primera que hi ha sortint del poble direcció Almoster, que recupera les vies de l'antiga cantera. Re-equipat tot de nou per en David Fernadez de Reus. Vies des del V+ fins al 6C i orientació sud.
http://www.madteam.net/rutas/escaladaenroca/la-cantera.chipieclimb

Mont-Roig del Camp - Mare de Deu de la Roca - Can Pere Botero:
Sector petit que es va ampliar el 2006 sobre areneta vermella de bona qualitat i compactes.
Vies molt fàcils per a iniciació que van des del IIIº grau fins a un 6a+. Equipat amb químics.
http://blogfiles.madteam.net/0000001336/rutes/20070412191608_0802232312.jpg

Mont-Roig del Camp - Mare de Deu de la Roca - Boulder muntanya del Areny
Excel·lent zona sobre arenisca vermella amb multitud de problemes de tots els graus i totes les orientacions possibles però bàsicament sud. Fàcil accés i molta varietat de graus de tot nivell.
http://blocantarraco.blogspot.com/search/label/ressenyes%20montroig%20del%20camp

Siurana - Corral Nou - Ca l'Orro - l'Herbolari - Aprop de Can Aprop
Nous sectors amb orientació sud amb unes vies magnifiques per als que us atreviu amb el sisè grau. A la tarda tenen força ombra. Roca de excedent qualitat. A Ca l'Orro si arriba deixant el cotxe un centenar de metres abans del camping (ja veureu una zona més neta) i seguint una fita que passa pel lateral d'un mas i ens du direcció sud. Per anar a Corral Nou seguir les mateixes indicacions del grau de masets i el trobareu indicat. L'herbolari és un sector nou amb vies clàssiques i d'esportiva que és el més nou i el que queda més aprop de Cornudella. Aprop de can aprop esta aprop de can aprop, a toca vaja. ;)
http://skalada.wordpress.com/2007/02/26/siurana-corral-nou/
http://www.klettern.de/gebiete/spanien/spanien/siurana-die-topos-der-neuen-sektoren.175204.5.htm

Arbolí - Carboneres
Sector amb molta ombra que tenia poques vies i ara s'ha ampliat amb moltes vies de IVº i Vº força bones i uns quants sisenes. A destacar una via llarguíssima de IVº estil Covallonga.

Cabaçés - Escalada i bloc
Degut a que hi ha nous inquilins al refugi han obert centenars de vies i bloc. Apropeu-vos al refu del poble i compreu la guia, feu unes birres i aprofiteu tota la jornada que la zona val la pena.
http://cabacesfree.blogspot.com/

Montsant - Cara sud:
Acaba de de sortit una guia dels moltissim sectors nous que hi ha tot i que tenen llargues aproximacions, son vies molt llargues, de grau i de molta i molta pila. Aviat disponible al centre.

Torredembarra - Piscobloc:
Zona de boulder en penyasegats amb caiguda sobre l'aigua, ideal per l'estiu.
http://amadorweb.iespana.es/pagina_principal_torredembarra.htm

A grimpar. AVANT

Pica d'Estats

2010-07-07T08:22:00.003+02:00

Per trepitjar les últimes neus de la temporada ens decidim per anar a la Pica d’Estats els dies 25, 26 i 27 de juny. Amb el cotxe arribem fins les proximitats (1.806 mts) del Refugi de la Vallferrera i començem a caminar fins a l’Estany d’Estats (2.500 mts), on farem nit. Per l’endemà intentar trobar, almenys de pujada la neu en bones condicions.

Un cop assolit el Coll del Sotllo (2.893 mts), començem a grimpar per la carena vers el Pic Verdaguer (3.133 mts).

Un cop assolit el cim, ens ajuntem amb la rua que va cap al cim de la Pica d’Estats (3.143 mts). Per aprofitar el dia decidim fer el Pic de Montcalm (3.077 mts), més tranquil.

De tornada, encara ens entretenim a pujar el Pic Sotllo (3.073 mts) i amb això ja tirem per avall veient que els nuvols començaven a creixer, i intentar arribar a la tenda secs….

Marta i Joan Albert

Matinal al Castell d'Escornalbou

2010-06-26T18:04:00.001+02:00

Diumenge passat,en Josep Cabre,bon amic i soci del Centre des de fa molts anys,ens va portar fins al castell d'Escornalbou,sortint de Duesaigües.

En Josep es d'aquest poble i es coneix a la perfecció les seves contrades.

Primer vam agafar el camí que tot vorejant un barranc,ens va portar fins l'Argentera

,on a la vora d'una font vam poder esmorsar

.A partir d'allí vam anar pujant per un camí empedrat,que tot fent petar la xerrada ens va portar fins al castell,i acabant d'empenyer la mainada,encara ens vam atançar fins a l'ermita de Santa Agata,que es troba damunt mateix

La baixada la varem fer per un camí carreter que pasant per la font de Vilamanya ens va portar fins Duesaigües

Marc Miravall

Marxa Reus-Prades-Reus

2010-06-26T17:57:00.001+02:00

Vàrem sortir a les 6'30 del mati, sota un aiguat de pronòstic, que ens va
acompanyar fins les pujades del Picarany.

La sortida la vàrem fer forta, i avançant al menys a 400 persones, ja que
després del coll de la Batalla i fins les antenes es una trialera i vas en
filera d'un, i allà es perd molt de temps, i et canses més, perquè no
portes el teu ritme.
En arribar a Prades ja ens vam relaxar, i després de dinar en vam entaular
en una cafeteria a fer un Cigaló.

De tornada a la Febró, ens va tornar a acompanyar una pluja intensa, però
abans d'arribar als avens de la Febro, va parar, i vaig aprofitar per
ensenyar als meus companys aquests avencs impressionants.
De baixada per les tosques i comprovant que anàvem be de temps, ens vam
banyar en una aigua superfreda,( 10 minuts justets).

I després ja vam arribar a Reus, en un temps de 12'30 hores, moltes hores,
però ben aprofitades.
Salut i Caminades
Josep lluis Cros
pd. Perdoneu em vaig deixar la samarreta del Centre.

Marató al rocodrom de Cala Sofia

2010-06-09T09:44:00.003+02:00

Hi haurà premis, refrescos, entrepants, deejays, ...

Pirineu 2010

2010-06-09T09:40:00.000+02:00

Pirineu 2010: Vall de Gerber

Us convidem a participar a la propera sortida al Pirineu que es realitzarà el primer cap de setmana de Juliol dies 2, 3 i 4.
El preu de la sortida és de 30€ i el programa d’activitats és el següent:

Divendres dia 2
Sortida de Maspujols cap a la Guingueta d’Aneu
Plantada de tendes al nou càmping
Sopar (que s’haurà portat cadascú)

Dissabte dia 3
Matinarem per tal de fer una excursió per la vall de Gerber
Esmorzarem i prepararem els entrepans de dinar
Es preveu fer 2 grups el primer grup realitzarà una excursió més llarga, amb possibilitat de pujar al tuc de Saboredo o Amitges, i el segon grup que es quedarà a l’estany de Gerber on es reunirà amb el primer grup per dinar.
A la tarda retorn al càmping i sopar al restaurant del Càmping (inclòs al preu de la sortida)

Diumenge dia 4
Passejada matinal, bany a la piscina del camping, o altres activitats.
Dinar de germanor al Càmping
Retorn a Maspujols

Material que cal portar:
Sac de dormir, màrfega o similar, calçat de muntanya, cantimplora, capalina, barret o gorra, protector solar, banyador, sopar de divendres, pica pica tant per fer callar el cuquet durant l’excursió, durant el dia etc i per fer el vermut el diumenge.

Si disposeu de tenda també la podeu portar i ens ho dieu per tal que puguem fer un recompte de places.

Data límit per apuntar-se dia 27 de juny

Pujada al Matagalls

2010-05-27T23:00:00.001+02:00

El passat diumenge 23 de maig, un grup de 20 excursionistes del Centre Excursionista Maspujols, fem cim al Matagalls, al parc Natural del Montseny.

A les 8 del matí, puntuals tots els excursionistes ja érem a punt per pujar a l'autobús. El dia acompanyava, clar i assoleiat i per sort no gaire calurós.

L'autobús pren direcció a Vic i a Tona agafa la carretereta que ens deixarà a Collformic, inici de la nostra excursió. Abans de la caminada fem forces amb un bon esmorzar.

Comença la pujada, el primer tram és força dret però tothom el fa a un bon ritme, algun renec entre els més petits però res de l'altre món, entre ells es distreuen i, de fet, acabem de començar.

Els més ràpids s'esperen al tram més planer abans de començar la segona rampa, aquesta vegada més forta, però tothom ja ha escalfat les cames, fins i tot els més petitons la pujen sobradament. Reunim el grup i enganxem la darrera pujada al Matagalls.

Al cap de dues hores fem cim al Matagalls, tothom força content, picotejem 4 galetes, cacahuets, pataques i com no: realitzem la foto de grup.

Una mica de vent ens refresca l'ambient, compte que amb aquest sol i aquesta fresca alguna vermellor als clatells es começa a veure. Busquem un punt arrasserat del vent per dinar al costat de l'emblemàtic cim i aprofitem per untar-nos amb protector solar, ja que, amb el dia que tenim, és el més prudent.

Dinem, i alguns aprofiten per fer una breu becaina, breu perquè hem d'iniciar la nostra baixada cap el coll de St. Marçal on d'aquí una horeta i mitja ens espera de nou l'autobús i on acabarà la nostra travessa.

La devallada és molt satisfactòria ja que transcorre per una bonica fajeda amb el regal del faig gran, un enorme faig que impressiona els més petits i els fa imaginar històries on el gran faig és pare, avi i besavi de cada un dels fajos d'aquest bosc contrastat de verds i fulles seques que cobreixen el terra.

Arribem al coll de St. Marçal. Tothom molt content, a tot ens ha agradat molt la excursió. Ens mereixem una cervesa, un cafè o un gelat. L'autobús s'atura perquè poguem complir el nostre últim desig del dia.

Pere i Pilar

Barranc del riu Glorieta

2010-05-27T15:15:00.000+02:00

Dissabte 22 de maig de 2010 ens esperava el Glorieta. Ja feia unes setmanes que havíem planificat fer-lo amb 3 companys de feina, l’Eloi, el Rafa, el Nico i la Teresa, novia de l’eloi , i hi havia forces ganes.

Quedem a les 9:30 al camp de futbol de Mont-Ral.

Trobem l’entrada evident al barranc, a mà esquerra. Hi altres opcions per començar el barranc més avall, però nosaltres el volíem fer integral.

Ens equipem tot fent conya, i comencem a baixar. El primer ràpel és de 17 metres i et deix a la instal•lació del següent ràpel. De totes maneres, els últims 8 metres són una mica complicats. Es recomanable fer el ràpel cap a la dreta i anar a buscar la instal•lació que et permet fer els 8 metres restants sense problema.

El següent ràpel, de 12 metres, passa per sota d’una pedra formant una cova, i que et deix en una marmita força profunda i espectacular, on vam trobar aigua estancada. Aquesta part, després de pluges, ha de ser fantàstica.
A partir d’aquí trobem un tram de caos i ressalts, on veiem el que queda del famós cotxe, amb zones intermitents d’aigua, i fins i tot amb algun salt.
Arribem a la zona de les fonts del Glorieta. Un primer ràpel de 10 i un posterior de 15, et deixen en una marmita on raja aigua per totes les parets.

A partir d’aquí hi ha un tram de caos fins a arribar a un salt de 7 metres que queda a la cornisa de l’esquerra. També hi ha la opció d’anar a la cornisa de la dreta i fer un salt de 10 metres. Continuem amb un salt de 2 metres i arribem al ràpel de 16. Abans de baixar-lo vam parar 10 minuts a menjar alguna cosa.

Un cop descansats baixem pel esmentat ràpel, molt estètic i relliscós. Baixava un bon caudal d’aigua, i molt freda com acostuma a ser en aquest riu. Seguidament un petit sifó, i uns quant metres més i arribem a un forat en forma túnel, on han instal•lat una corda amb nusos per poder baixar i superar els 4 metres de desnivell.

A partir d’aquí comença un tram llarg de ressalts i ràpels no obligats fins a arribar a un petit ràpel de 6 que et deix a la capçalera d’un ràpel de 17 metres. Aquí vam muntar un passamà per evitar el primer ràpel, i rapelar pel segon, enmig d’una cascada molt exòtica.

Arribem al penúltim ràpel, també de 17 metres i preludi de la part final, el niu de l’Àliga, una zona enfonsada al mig del riu, mig coberta de vegetació, on la humitat i el poc sol que hi toca fa baixar la temperatura. Aquí tenim un ràpel de 8 metres que et deix en una cornisa on hi ha un salt de 7 metres que posa punt i final al descens. Un cop acabat es pot pujar per l’esquerra i anar a buscar un salt de 15 metres. Un noi i una noia que venien darrera nostre, van saltar, i van tocar fons, tot i que poc i sense conseqüències.

Ens fem la foto de grup i ens canviem sortint del niu de l’Àliga, agafem un senderonet, els primers 5 minuts de pujada forta, però després es torna força suau i gens pesada, i que en 45 minuts ens porta de tornada al camp de futbol. Així doncs, la vam encertar.

Sis hores de moltes fotos, molts vídeos, moltes rialles, molta diversió, i moltes ganes de fer-ne un altre. Esperem que sigui aviat!!

Salut i barrancs

Josep lluis

Marxa de Resistència TRAVESSA DEL MONTSENY

2010-05-24T13:31:00.000+02:00

46 quilòmetres i 5600 metres de desnivell acumulat, un dia esplèndid, asoleitat, amb unes vistes precioses de la Serralada del Cadi plena de Neu.

Ambient fred, aigua per tot arreu, i encara petites clapes de neu al costat del Matagalls.

En total 11 hores 59 minuts 26 segons caminant.

Salut i caminades.

Pep Lluis

Corredor Estasen a l'Aneto

2010-05-03T14:47:00.000+02:00

Tot comença el 25 d'abril després de fer el vermut al Mingo, ens arribem al Pla de Senarta (1.362 mts). Des de on començem a caminar per fer nit al Refugi del Pont de Coronas (1.970 mts), al estar-hi sols ens permetem el luxe d'encendre el foc a terra i agafar forçes amb llonganissa a la brassa.

L'endemà a la matinada (05:30) començem a caminar vers el nostre objectiu, el corredor estasen. Cap a les 9:00 iniciem l'ascens pel corredor amb la neu en bones condicions, tot i que hi ha rastre que la cornisa va perdent neu en pic li toca el sol.

Superat el corredor ja només queda fer un tram de cresta amb unes vistes impressionants de la Cresta de Salenques i La Bretxa de Tempestades. A les 11:30 fem el cim de l'Aneto (3.404 mts). On gràcies al bon temps ens hi estem un rato llarg (40 min), admirant les vistes, parlant de tot, o simplement estar allí....

Ara ja només queda anar a buscar el Coll de Corones ( 3.196 mts) i tornar per on vingut. A les 4:00 arribem al Refugi, recollim els trastes després de fer la cerveseta, i cap al cotxe.

Enric i Joan Albert

Riudoms-La Mola-Riudoms

2010-05-03T14:43:00.000+02:00

8ª Caminada de Resistència Riudoms-La Mola-Riudoms, 53 quilometres i aproximadament 2435 metros de desnivell acumulat.

Sortida a les 6'30 del matí i vàrem arribar a les 18'15 ,... 11,45 hores de caminada tranquil.la, temps anubolat, molta calor i vàrem acabar les existències de l'aigua.

Tot molt ben organitzat.

Salutacions

Josep lluis

Haute route

2010-05-03T14:38:00.000+02:00

Hola, ja la tenim.
L'alta ruta de Chamonix a Zermatt completada sense incidents rellevants (tret d'alguna llaga-ampolla-"callo"-i d'altres tipus d'incomoditats ordinàries).

Hem tingut bon temps (tret del primer dia, amb una boira que no et permetia veure més enllà del teu nas) i l'últim (també boirai una mica de nevada).

Glaciars immensos, refugis a més de 3000m, séracs, neu pols espectacular, baixades de somni (i també les pujades), i un 3800m, el Pigna d'Arolla.

Ah, i la bona companyia de la resta del grup.

Un plaer pels sentits, com si fos un anunci de gelats!

Alba i Albaro

Gorges del Mas dels Frares

2010-05-03T14:34:00.002+02:00

Dissabte 17 d’abril de 2010, varem anar a fer les gorgues del mas dels frares.

El grupet érem dos experts, l’Eloi, la Teresa,i dos novatos, el Siscu, germà de la Teresa, i jo el Josep Lluís que volia saber com era això de fer un barranc amb aigua.
Cap allà les 11:00, i desprès d’equipar-nos, varem entrar al barranc, sentint els crits de dues persones que anaven davant nostra i suposem de lo freda que estava l’aigua.

Varem començar per l’afluent dret, amb un petit tobogan i que et deixa a la capçalera del primer ràpel, de 16 metres, i el mes vertical dels descens, on al final l’aigua et cau al damunt. Un cop baixat, i amb l’atenta mirada d’algun excursionista, deixem el barranc per anar a buscar l’afluent esquerra. En 5 minuts ens plantem al inici, i reprenem el descens.

Primer un petit ràpel de 4 metres i seguidament un de 12, formen la part mes tancada, i força espectacular del barranc. Un cop passat aquest tros, ens trobem un petit salt de 4 metres, on ens varem esplaiar una mica. Tot seguit un ràpel de 8 metres al final del qual, ens anem a trobar l’afluent dret, moment en que s’ajunten els dos afluents.

Un bonic ràpel de 6 metres, dona pas a una estètica cascada de 15 metres on ens varem fer la foto de grup. Un ràpel de 12 metres i un salt-tobogan de 6, van concloure el primer descens amb aigua de la temporada.

Al final els novatos molt contents, i els no tant novatos satisfets per l’experiència.

Sortida a l'Albiol

2010-04-19T16:58:00.003+02:00

El passat 11 d'Abril varem fer la sortida programada a la Serra del Pou. Vam tindre molt bon dia i vam arribar-nos fins a la ermita de les virtuts i al finalitzar la llarga excursió encara vam tindre forces per visitar el castell de l'Albiol. Una bona caminada per fer cames per al Matagalls. CEM.

Roques d'en Benet

2010-04-15T14:55:00.000+02:00

Recorregut : La font del Salero / les roques d’en Benet (1016 m) / els estrets d’Arnes / toll Blau / la mola dels Viernets / la font del Salero Va esser una distància assequible (sense problemes), desnivell aproximat 500 metres amb una pujada en un canal bastant fort.

Vàrem estar aproximadament unes 5 hores en total, en un dia perfecta, i unes vistes precioses.

Josep Lluis.

La Selva-Muntanyes de Prades

2010-04-15T13:19:00.000+02:00

El dia 27 de març de 2010 vaig començar les caminades de Resistència Fen La Selva-Muntanyes de Prades.

Vàrem tenir un dia guapo, no tant com el dia abans, potser una miqueta més fresquet.

Aquest any vaig tardar 20 minuts menys, je jeje, 15 hores i 40 minuts.

Josep Lluis

Travessa Cerdanya i Andorra

2010-04-12T20:35:00.000+02:00

Nova exploració de les Crestes del Nostre Pirineu.

Aquest diumenge 11/02/2010 el Jordi, el 6Q, l'Àlex i el Pere han pogut aprofitar la mega finestra de bon temps com no es veia des de fa temps.

Divendres fem nit a cap del Rec per amb la primera llum, o una mica més tard... Iniciar el nostre ascens en estil alpí (camp base a dins de la p___ motxilla) a la tossa Bobinar, amb neu una mica pasteta que al anar agafant alçada estava un pel millor.

Fem Cim: Tossa Bobinar i resseguim la cresta fins el Port de Setut per davallar cap a Andorra. Dinem en un preciós Orri que hi ha aa la Vall del Madriu, molt proper al refugi de l'Orri i després de descansar una estoneta amb neu perfecte per a les nostres raquetes ens dirigim cap al refugi de l'Illa on farem nit.

Diumenge SI, aconseguim llevar-nos i començar a caminar amb el primer raig de llum. Enfilem capa la cresta que ens portarà cap a la Tossa Plana

continuem cap el Pic de Setut per acabar el tom rodó.

Davallem per empalmar amb la ruta normal de la Tossa Plana i com que es avaiadet, ens entretenim en el primer tram de la Regina.

Escalada per setmana Santa

2010-04-12T20:17:00.000+02:00

Atenció perque el Rocodrom ja està treient els millors fruits.

Si no mireu la Joventut del centre.

El Quim

La Neu

I la Maria.

I el fanatisme, o MonaRoco:

Sortida als Ports

2010-04-12T20:12:00.000+02:00

El passat dissabte 27/3/2010, vam fer un tom b molt entretingut que gaudeix de bones vistes i d'indrets molt particulars dels Ports.

El recorregut s'inicià al barranc de la Fou seguint la Pista que voreja el pantà de la Sènia. Pugem pel barranc del Tabaco, continuem a la mola del Teix, el Teixet i enllacem amb la pista que ve del barranc de la Fou i passa pel Faig Pare.

Arbre monumental com poques vegades es pot trobar i que impressiona molt a la nostra Maria. Continuem cap a la font del retaule i davallem la llarga pista que ens retorna al cotxe.

Val a dir que la excursió per fer-la amb canalla és un pel llarga, però la Maria es va portar molt bé, com una gran excursionista.

Trobada de boulder a la Riba

2010-04-09T23:36:00.002+02:00

El proper 17 d'Abril els escaladors i blocaires del CEM anirem a la trobada de bloc que es farà a La Riba. Més informació al blog del RIPABLOC 2010

UNA MATINAL INTENSA

2010-03-29T09:20:00.000+02:00

Aquest diumenge, 21 de març de 2010 ens vam proposar d'atansar-nos fins Alforja hi reseguir el darrer camí arrenjat pe'ls excursionistes d'aquest poble veí.

Despres d'una lleugera pujada per la carrerada.

El camí s'enfila pe'l mig del bosc fins arribar a la cova del Beleta un mirador esplendit que ens deleità mentres esmorçavem.fotos 2 i3.

Una vegada arribats a sota el cingle vam planejar fins agafar l'antic camí que anava de Reus a Arbolí passant per Maspujols,arrenjat fa una colla d'anys pe'l CEM i que n'es la forma més directa d'arribar al Montsant .

Tot baixant encara vam parar una estona al Balcó del Coll del Peiró i disfrutar de la vista d'aquest mirador exepcional.

Arribats al Coll de la Salve el camí es transforma en una pista que entre boscos i conreus ens atansà fins Alforja.

Zona de Pineta

2010-03-19T20:55:00.000+01:00

Cap de setmana de bona neu i molt bon temps.
Aquest passat cap de setmana (13 i 14 de març), el temps es va portar molt bé tot i la setmana moguda que hem tingut per Catalunya.

El dissabte vam fer la cresta que porta del Pic de l'Agulleta al Bataillence, per damunt el túnel de Bielsa.

La neu bastant assentada, la cresta facileta amb algun tram aeri i amb alguna grimpada i cornisses que ens fan fer un flanqueig per la vessant sud en algun punt.

Diumenge pujem al Comodoto, cim situat al mig de la Vall de Pineta i molt recomanable, doncs ens regala una preciosa vista sobre el massis del perdut.

Aqui la vall de Pineta amb el balcó, els Astazus, El Marboré, el Cilindre, El perdut, El Pic d'Añisclo etc...

Montsant enfarinat.

2010-03-15T20:32:00.003+01:00

Tot i que la nevada no ha estat tant important com la del passat gener, he pujat a la Serra Major a comprovar-ne els efectes. Ruta des d'Albarca on aparco als hostalets. Camí de pujada amb molta neu i gel, baixada amb neu i fang. Albarca, Grau Gran, Roca Corbatera (cim), Crist de la Sang, Cova Santa, Cova del Moloner, Camí dels Cingles de Sant Joan, Roca dels Cinc Forats, Roca de les Dotze (o de les hores), Grau Gran, Albarca. Temps 3h30min. Distancia 15km. Agustí. AVANT

Àlbum al facebook

Roca de les dotze o de les hores des de la roca dels cinc forats.

La cova del Moloner, davant la cova Santa.

Candeles a la cova del Moloner.

La cova del Moloner des del Crist de la Sang.

La Serra Major des de la Roca Corbatera.

Tuc de Filia i Corronco de Durro

2010-03-09T09:13:00.000+01:00

L'Alba i l'Alvaro ens deleiten amb unes fotos fetes el cap de setmana del 6(7 de març de 2010.

Per a tenir una mica més de fam de neu i muntanya, us envio unes fotos més del mateix lloc, de la setmana passada.

Per cert, el risc d'allaus era 2, ja que la neu havia quedat ja transformada i ben assentada, de tal manera que vam poder gaudir (sempre amb compte) del pamet de neu que va caure la nit del dimarts.

Molt bona neu, i molt bon temps...
Altament recomanable el Tuc del Filià pel coll de Rus.

Alba i Alvaro

La Gallina pelada

2010-02-23T09:13:00.002+01:00

Sortida amb raquetes des de Saldes, agafem direcció la Palomera, on hem de deixar el cotxe, ja que amb tanta neu ja no es pot continuar. No ho sembla però n'hi ha molta. A tocar de carretera ja ens posem les raquetes i amunt. El paissatge és impressionant, es nota la nevada d´aquesta setmana. El nostre objectiu es arribar a la Gallina Pelada o Cap de LLitzet, 2322 metres, abans però pasem per la Font Freda, on comencem a pujar, fins arribar al refugi Delgado Úbeda, on al darrera ja es veu el cim.
Les vistes de Pedraforca al davant nostre, el dia no podia ser millor, després de tants dies de mal temps, la vista espatarrant, veiem tot el Pirineu fins Araó, el Montseny, Montserrat....però el mal temps s'acosta i cap el migdia els núvols venen ràpids i és questió de baixar aviadet.

9,42km. desnivell 646m. temps total amb parada per esmorzar, caure, fer fotos..... 6.01.47h.
alçada sortida 1590m. alçada màxima 2324m.

Rosa

Coll de Falset

2010-02-22T22:27:00.000+01:00

La darrera excursió de grup de la nostra entitat va ser aquest diumenge passat, dia 21 de febrer, pel Coll de Falset. La sortida corresponia a la programada per al mes de febrer i malgrat la constant amenaça de pluja vam tenir molta sort i el temps es va mantenir sense mullar-nos.
Un total de 25 excursionistes entre grans i petits ens vam trobar al magatzem de la Cooperativa i vam anar fins al punt de sortida, al coll de Falset.

Els caminadors vam passar, en primer lloc, pels Plans del Cucó, i després d'esmorzar al costat d'una cabana de pedra seca, vam pujar fins al cim del Morral (677,69 metres), amb molt bona vista del Montsant per un costat; la Mola de Colldejou, per l'altre, i fins i tot els Ports al fons, amb Falset, evidentment, als nostres peus.

La tornada als cotxes va ser una mica més pesada com a conseqüència de les darreres nevades, ja que tot el camí estava ple de branques i branquillons que dificultaven el pas. El pes de la molta neu que va caure damunt uns arbres que no hi estan acostumats i també els forts vents que van bufar després han provocat una gran destrossa per tot el bosc.

Malgrat tot, un bon matí de muntanya, molt agradable, amb molt bones vistes i amb bon humor per part de tot el grup.

Vall de Boí: Tuc de Carants i el Corronco de Durro

2010-02-22T21:43:00.003+01:00

El passat cap de setmana 6-7 de febrer, en Jordi, l'Anna, el 6q i el Pere, de nou pel Pirineu.
Aquest cop li ha tocat a la vall de Bohi.

Dissabte, el Jordi el 6q i el Pere ens vam engrescar a remuntar la vall de rus i pujar al tuc de Carants per continuar la cresta fins on poguéssim. La pujada va ser força alpina, amb fortes pendent i neu de crampó com feia temps que no trobàvem al Pirineu, un tram de cresta sense complicació però suficient per passar una bona estona, i la pega. EL VENT, company de batalla, que ens va fer descartar continuar la cresta i quedar-nos al Tuc de Carans per baixar pel camí més còmode i arrasserat cap els estanys de Pessó.

Diumenge. No fa vent. Iniciem una llarga pujada, avui amb l'Anna, que acaba al Corronco de Durro. Avui si que continuem la cresta, fins que el temps ho permet, és diumenge i s'ha de tornar a Maspujols. La pujada molt comoda, amb solet, raquetes, el 6q i el Pere decideixen enparra-se per pendent congelades. Ai! els bessons com pateixen. Total: passar-s'ho d'allò més bé.

La vall que escollim per baixar, molt carregada de neu encrostada que fa que acabem fins d'alt. Però bé, arribem al cotxe cansats però satisfets.

Vall Fosca amb Raquetes

2010-02-20T10:08:00.006+01:00

30 de gener, tot i el vent anunciat, l'Alex, el Jordi, l'Anna, la Pilar i el Pere, ens decidim i marxem cap a la Vall Fosca. L'objectiu: Passar-ho bé i fer una excursió de dia amb Raquetes fins on el temps, l'energia i la muntanya ens ho permetin.

El dissabte caminem tot el dia, sortim amb Fort vent de Capdella i remuntem la Vall de Filia, ens creuem amb un grup d'excursionistes del Centre excta. de Salou, és la segona vegada que ens passa.

Continuem amunt, però el temps va empitjorant, es posa nevar, els paisatges però s'ho valen. La vall de Filia, de lloms arrodonits, conserva la seva vellesa tot i les pistes d'esquí a mig muntar, i en girar-se, el Monsent de Pallars. Finalment remuntar la vall des de la carretera es fa pesat i hi invertim moltes hores, decidim recular, ja que el recompte d'hores i despés de més de 1000 metres de desnivell ens fa adonar que arribarem al cotxe gairebé de nit. Els de Salou també arribaran apurats, ja que ells continuen amunt.

Diumenge, anem a fer un vol per l'estany de Montornès i el Poblet de Perecalç. Cap de setmana molt aprofitat.

Nit a Montgarri

2010-02-20T10:00:00.005+01:00

De nou una activitat molt recomanable per fer amb els menuts.

El passat 16 de gener, Els Peres, la Pilar i la Maria, vàrem decidir anar a pernoctar de refugi, però aquest cop tot, i els tres anyets del Pere que fan que encara s'hagi de carregar a la motxila, decidim carregar sacs de dormir i tots els trastes per fer l'excursió que ens porta del Pla de Beret fins a Montgarri.

L'excursió de dissabte és perfecte i a la tarda aprofitem per fer alguna activitat amb la canalla i, això sí, de seguida ens tanquem al refugi, ja que quan cau el sol el fred es fa més intens.

Sort dels nostres sacs de plomes; la temperatura a l'habitació era de 5 graus, però tot i això una activitat recomanable i per gaudir moltíssim en família.

Pels menys excursionistes sempre queda l'opció de gastar-se els dineretes, i fer-ho amb trineu nocturnament. Els guardes del refugi et recompensen amb una bona brasa en una immensa llar de foc i, si tens gana un bon "Xuleton" de bou, Patxaran i licors de la Vall.

Sant Joan del Codolar amb Neu

2010-02-20T09:55:00.004+01:00

L'excursió prevista el 10 de gener no va ser possible a causa del mal estat de les carreteres. La nevada dels darrers dies ens ha impossibilitat l'accés a l'Albiol.

Decidim doncs, tot el grup de gent que som, calçar-nos les raquetes (els que en tenen) i unes bones polaines.

Amb un dia de bon sol i esplèndid, entre guerres de boles de neu, le raquetes obren traça fins a St. Joan del Codolar. Un paissatge molt bonic al qual no estem acostumats.

Hivernal a la Corbatera

2010-02-20T09:46:00.004+01:00

El passat 9 de gener, unes nevades importants van convertir les nostres estimades muntanyes en una mena de Pirineus, en condicions totalment hivernals, el Jordi, El 6Q, l'Alex i l'Agustí, vam decidir comprovar-ho pel Montsant.

Ascenció des d'Albarca on va ser impossible arribar en cotxe, Pujada fins la Mare de deu del Montsant, barranc dels Pèlecs, Barranc de les Pletes, i per la font del Manyano i trobant l'enterrat per la neu Pas del Gat, vam aconseguir la Corbatera després de 7 hores d'esforç continuat per obrir traça, i exploració per la neu per aconseguir trobar el pas del Gat que ens facilitaria l'ascens a la Corbatera.

Resultat. Disfrutar i disfruta de les nostres muntanyes en condicions hivernals i de fred extrem.

Raquetes a la Cerdanya

2010-02-20T09:36:00.004+01:00

Bona excursió per iniciar-se a les Raquetes i muntanya hivernal. El camí que ens porta a les Tossa plana de Lles des del refugi del cap del Rec, ens proporciona un paissatge nevat, per bosc, i alta muntanya.

El Pere la Pilar i la seva canalla, han fet un tram del camí. Fins al Pla de Someres, gaudint d'un sol radiant i d'una neu perfecte per raquetejar.

XII Mitja Marató

2009-12-21T14:50:00.003+01:00

En Josep Lluis Cros ens relata la seva experiència realitzada el passat 6-12-2009:

- Vaig anar a correr la Xll Mitja Marató de Mataró, amb un temps real de 2 hores i un minut, es molt de temps, però crec que el principal, es participar i si es possible acabar.

La Mitja era de 21 kilòmetres i quatre cents metres.

No se si animar a la gent a córrer ja ja ja, això es diferent i molt durillo.

Salutacions

Josep lluis Cros

Puig del Cabarafiga

2009-12-21T14:46:00.002+01:00

Dia 12 de desembre del 2009, 7 hores del matí, sortida matinal amb cotxede Reus a Pratdip, i a la sortida mateix del poble, marcat en color blau, un senderó que en te de portar al Puig delCabraFiga, un del miradors que te Pratdip.

Recorregut.- Pratdip – Puig del Cabrafiga – Coll de la Partió – Grau de les Mugues(Castellet de les Mugues) – Riu de la Dòvia – Pratdip.

18 Kilòmetres, 350 metres de desnivell i aproximadament 5 hores de caminada, llàstima que varem tenir un mati emboirat del tot, ja que les vistes tenen que ser extraordinàries, temps fred ja d'hivern, tot i que no tant com el del dia 13D, diumenge, que a Maspujols varem baixar a 2 graus.

Ànims i bones caminades.

Josep Lluís Cros

Olla de Núria

2009-12-01T22:08:00.005+01:00

El passat cap de setmana 28-29 de novembre de 2009, el Jordi, el Pere i l'Àlex fugint del mal temps pronosticat a la zona més occidental dels Pirineus, ens vam refugiar sota i sobre les muntanyes de la Vall de Núria.

Matiners, el dissabte al matí iniciem el camí cap el Puigmal des de Fontalva; som els primers en arribar-hi i el dia de moment es porta bé, tot i el fred i el vent que augmenta encara més la sensació de fredor. Una llarga caminada per la carena de tota l'Olla de Núria ens fa disfrutar de unes precioses vistes, fins a arribar al Coll de Carançà, on iniciem la devallada cap al refugi de Coma de Vaca, on farem nit. Sopar delícies (o no...) xineses i una bona dormida per descansar de la llarga jornada.

Diumenge ens despertem i el temps encara aguanta. Fem el nostre retorn cap a Núria pel Camí dels Enginyers.

Cims aconseguits: Puigmal, Puigmal petit de Segre, Puigmal de Segre, Puig de la Coma de Finestrelles, Pic de Finestrelles, Pic de Núria, Pic del Coll d'Eina, Pic d'Eina, Pic de Noufonts, Pic de Noucreus, Pic de la fossa del Gegant.

Matinal freda a Marçà

2009-11-09T20:25:00.003+01:00

Aquest diumenge una colla d'intrèpids excursionistes, desafiant el vent, el fred i fins i tot la pluja, ens vam trobar per fer la matinal del mes. En aquesta ocasió a Marçà.

S'havia anunciat com una sortida assequible per a tots els excursionistes, els més petits inclosos, i així va ser. Vam caminar fins a Capçanes i vam tornar amb tren, sent un dels grans atractius de la sortida per als nens.

Circ de Colomers

2009-10-19T20:35:00.008+02:00

El passat cap de setmana 17 i 18 d'octubre,

el 6Q, el Jordi i el Pere

van fer la cresta que uneix

el Tuc de ratera

amb el Gran tuc de Colomers.

Dissabte en vam dirigir cap a l'inici de la Cresta, pujant al collet que queda just a la dreta del Tuc de Ratera, allí comença la cresta amb alguns passets de II i III, tot bastant aeri i ajudant-nos amb tota la Ferreteria que portavem, tot fins arribar al Pic de Bergus, continuem esquivant els trams més dificultosos que implicarien 3 rappels, finalment després de recuperar forces amb una mica de pa, formatge i fuet, ens dirigim, això si intentat el passet de IV que ens permetria continuar la cresta, però son les 5 de la tarda i el coneixement del Jordi ens porta al Cim per la via normal, per així continuar la cresta coronant el Gran Tuc de Colomers. Baixa per una canal 7Q, i arribada al refugi gairebé de nit.

Diumenge, ens dirigim al port de Caldes, però decidim desviar cap al port de Travessani per enfilar-nos cap el Tuc del Port, fem cim i devallem pel mateix cami, ens arribem al port de Caldes i davallem per la preciosa ball de la Ribereta, que amb quatre enfilades ens portarà cap al cotxe passant pel coll vei del tuc de la Salana.

En resum, molta diversió, desconnexió alta muntanya I FRED MOLT DE FRED.

Cap de setmana als Ports

2009-10-09T18:45:00.005+02:00

Nou èxit del Centre excursionista.

El primer cap de setmana d'octubre 43 excursionistes vam omplir el refugi del Caro. Des del dissabte al matí vam compartir dos dies de muntanya i bon ambient.

Dissabte al dematí vam fer una petita excursió a la Caramella i ho vam complementar amb dinar al refugi del Caro i excursió a la font del Mascar a la tarda.

Diumenge vam caminar tot el dia, fent una circular : Coll de Carrasqueta – Coll de Pallers – camí de Marturi – Cova del Vidre – Font de la Llagosta – Pas de l’Embarronat – Cova Avellanes

Circular Pantà d'Oliana

2009-09-21T14:38:00.003+02:00

Circular Pantà d'Oliana 81 kilòmetres i 6.550 metres de desnivell acumulat, un total de 20 hores i 15 minuts caminant de les 5 de la tarda del dissabte fins la una i 15 minuts del diumenge.

Els prop passats dies 5 i 6 de setembre de 2009, en varem tornar a trobar tot el grup d'amics que fem les marxes - caminades de resistència per fer la Circular del Pantà d'Oliana, una caminada nova que es feia per primer cop.

En podem dir que va ser molt dura, terreny molt pedregós, la qual cosa va fer que les cames i els peus quedessin molt tocats, la organització molt bona, els avituallaments dels controls, no eren massa adequats, però ens van escoltar en tot moment i per el proper any, segur que estaran molt millor.

Ja en tenim un altra de feta.

Josep Lluís cros

Moles del Taix - Vandellòs

2009-09-21T10:38:00.004+02:00

Aquest passat diumenge al matí vam anar d'excursió per la zona de Vandellòs. Varem recórrer una bonica carena seguint tota l'estona el GR-192. El fort vent dominant i les bones vistes van ser la tònica del matí. Excel·lents vistes que anaven des del cap Salou fins al delta del Ebre. Des del cim de la Mameleta (Tossa de l'Alzina) varem poder veure el Mont Caro per on caminarem d'aquí a quinze dies. Quin bon mati!

Pic de Neriolo (2.857m)

2009-09-12T11:03:00.005+02:00

Aprofitant la festivitat de la Diada de Catalunya, en Roger, la Marta i l'Agustí varem fer el bonic pic de Neriolo, també conegut com a Mariolo. El temps ens va respectar tot el dia fins just l'arribada al funicular que baixa de l'estany Gento a la presa de Sallente.

Travessa Artiga de Linn - Plans D'aIgualluts

2009-09-07T08:53:00.005+02:00

Nova aventura per explicar:

El 6Q, el Jordi, L'Alex i el Pere vam estar de travessa el cap de setmana 6-7 de setembre per aquesta zona.

El dissabte vam pujar a la Salvaguardia, cim que queda al Nord del massis de l'Aneto i per la seva posició gaudeix d'una vista inmillorable del massís i de gran par del Pirineu.

(Vista dels plans d'aigualluts , a l'esquerra la For

canada, objectiu de l'endemà)

L'endema iniciem el camí de retorn després de fer nit als Plans d'aigualluts, ens dirigim cap el coll d'Alfred, veí del Molleres i la Forcanada, de la qual en coronem les seves 2 torres.

Amb una costosa cerca del cami de retorn finalment enganxem la vall de l'Artiga per retorna al nostre punt de partida.

Remarquem el bon temps, la companyia, les bones vistes que ens van acompanyar i sobre tot, l'ascenció i el cim de la Forcanada, 2 forques que es coronen amb una escalada de II grau i un patis impressionants.

Cap de setmana al Port

2009-09-03T08:56:00.001+02:00

Cap de setmana al Parc Natural dels Ports.

3 i 4 d’octubre de 2009. Zona Mont‐Caro.

Sortida: 9 del mati del dia 3 d’Octubre de la plaça de l’Ajuntament de Maspujols.

Es realitzaran diverses excursions per l’entorn del refugi durant els dos dies.

Preu per a federats 30 euros. Preu per a no federats 35 euros.

El preu inclou:

Sopar de dissabte, dormir al Refugi del Mont‐Caro, esmorzar de diumenge i

dinar del diumenge.

Cal portar de casa l’esmorzar i el dinar del dissabte.

Reserves i informació: Pep 649822405, Pere 615081683 i cemaspujols@tinet.cat

* Places limitades per rigorós ordre d’inscripció. Data límit: 15 Setembre.

Travessa per la zona de Sallent

2009-08-18T13:46:00.002+02:00

Uns quants cims més a explicar.

En 6Q, l'Àlex i el Pere van fer un precalentament de festa major per la Zona de Sallent,

dimarts 11 d'agost, cap al refugi de respumoso passant pel collet proper al Pc Musales i resseguint els cimets que continuen la cresta.

Dimecres 12, Jornada intensa amb uns 4000 metres de desnivells acumulats. A la butxaca el Balaitus per la Bretxa Latour i descens per la Gran Diagonal. Descens als estanys d'Arriel i ascenció al Palas per les xemeneies entretingudes amb passets de II, dels cims més bonics del Pirineu, ho sentim pel Jordi, hi tornarem. Descens per la cresta dels Geodèsics fins al refu d'Arremoulit. Poc recomanable.

Dijous, jornada de retorn, però això si pel cami coronem els bonics i imponents Pic petit d'Arriel i Pic Gran d'Arriel.

Travessa amb moltes estones de cresta, gran divertiment dels caminants tant per la companyia com pel lloc, bon temps. Per recordar-ho sempre.

PD: Hem d'acostumar-se a prendre una banderola del CEM com el company Josep Lluis, que queda molt bonic a les fotos.

Salut companys de muntanya

Pere

Mont Perdut

2009-08-18T13:44:00.001+02:00

Be, els dies 7 i 8 d'agost de 2009, ens varem ajuntar uns grup també de 7

persones, i tot que el temps semblava, tenia que ser de grans turmentes,

ens varem arriscar a pujar fins el refugi de Goritz.

Varem pujar fins al poble de Nerin amb cotxe i desprès amb una furgoneta

per una pista fins a dues hores del refugi.

Varem muntar les tendes, per la nit va ploure unes estones, però a les 6

del mati ja pujàvem direcció al Mont-Perdut, el temps ens va acompanyar i

amb un sol explendit varem fer CIM, el temps es tapava i varem decidir

baixar ràpid i pujar al Cim del costat, el Marbore, en aquest cas ja

acompanyats per boira, plugim i una petita pedregada, tot i així també

varem assolir el Cim, a les 4 de la tarda tornàvem a estar a la tenda amb

una gran satisfacció per la feina feta.

Salutacions

Josep lluís.

La Porta del Cel

2009-08-18T13:41:00.005+02:00

Del dia 20 al 24 de Juliol de 2009, varem fer la Travessa pel Alt Pirineu anomenada La Porta del Cel, 65 kilometres i 11.000 metres de desnivell acumulat, una gran convivencia entre les 7 persones que anavem junts, i que pel cami ens varem ajuntar amb altres, fins ser un grup de 22 persones.

Varem tenir un temps explendit , unes vistes extraordinaries i en tots els refugis un ambient superagradable i muntanyec.

1.- dia Reus-Tavascan-Graus

2.- dia Graus - Certascan

3.- dia Certascan - Pinet

4.- dia Pinet - Vallferrera

5.- dia Vallferrera - Tavascan - Graus

FOTO: Pica d'Estats

Salutacions,

Josep Lluis

La Gallina Pelada

2009-08-18T13:38:00.002+02:00

juntament amb uns comapnys de caminades, el dia 12 de Juliol, varem anar a Pujar la Gallina Pelada.

La Serra d'Ensija a l'Alt Berguedà, és una zona de molt interés situada entre el Pedraforca i els Rassos de Peguera. La Gallina Pelada de 2317 metres. és una excursió sense dificultat però amb un considerable desnivell que cal superar amb forts pendents.

Varem tenir un dia explendit i del qual t'adjunto una fotografia,

El motiu de la trobada, apart de entrenar, era per preparar la Sortida que per cert ja t'enviare informacio, que varem fer aquesta setmana passada del 20 al 25 de Juliol, en que vam fer la travessa, anomenada LA PORTA DEL CEL, d'aproximadament 65 kilometres i 11.000 metres de desnivell acumulat, i amb 5 dies.

Josep Lluis Cros

Alegria!! És festa major a Maspujols!!

2009-08-07T11:48:00.001+02:00

Algunes fotos de la X Caminada Nocturna

2009-08-01T18:05:00.002+02:00

Diapositives "Uzbekistan" el 9 d'agost a les 20.30h.

2009-07-29T21:03:00.002+02:00

El proper diumenge 9 d'Agost, a les 20:30h, al Casal de Maspujols (sala climatizada) hi haurà una projecció de diapositives (digitals), a càrrec del Joan Antoni Anglès Borràs.

En Joan Antoni, ens deleitarà amb les millors imatges i histories del seu viatge al desonegut Uzbekistan.

L'entrada serà gratuïta. Us hi esperem.

Maspujols camina de nit

2009-07-22T11:06:00.001+02:00

La caminada nocturna d'enguany ha estat un èxit rotund. Més participació que mai amb 250 excursionistes i amb molta alegria per les llanternes de record que vam repartir amb motiu del desè aniversari de la caminada nocturna i perquè el recorregut va ser un encert. Tots els assistents es van mostrar molt satisfets amb el recorregut que va travessar dos dels boscos més emblemàtics del poble: la Campana i el Macabeu. A més, vam poder gaudir d'un magnific pont acueducte que tenim al terme, molt desconegut per tothom, i vam poder conèixer el pou d'on es basteix l'aigua del poble.

Finalment, vam arribar pel camí dels Parrots que passa pel Carrasclet, un dels indrets més coneguts per les passejades dels maspujolencs. Tot un èxit que es va acabar amb 200 persones compartint un sopar al camp de futbol, després d'haver fet la tradicional banyada nocturna a la piscina.

Felicitats a tots: organitzadors i assistents!!!!!